“Roig cor, roig sang, roig robí” canta La Maria a Robina, un títol que al·ludeix al vermell del dolor, de l’amor i de les passions, a la pedra preciosa “més blanca i brillant”, i que és també la paraula que s’ha anat repetint ella mateixa com un conjur contra els mals i per superar la depressió. Tot això està inclòs en el nou treball de La Maria, un treball molt íntim en què aborda el tema de la salut mental i narra el procés de crisi i d’autosanació. Robina (Propaganda pel Fet, 2025) són una dotzena de composicions pròpies que amplifiquen les fites del seu àlbum de debut, L’Assumpció (2023), i on es fusionen la naturalitat de la cançó popular, unes lletres crues i viscerals però tocades pel lirisme, textures electròniques i arranjaments innovadors.
D’on neix el disc Robina i què hi has volgut explicar?
Neix del defalliment emocional, de la mala salut mental i de la necessitat de curar-se i de plasmar el procés.
Les cançons poden sanar?
Crec que la música en general és la meua ferramenta de curació. Tots tenim les nostres coses que ens reconforten i ens ajuden a traure un moment roín i convertir-lo en una altra cosa, i per a mi una d’aquestes és la música.
L’àlbum està dividit en tres capítols: ruptura, buit i l’enamorament. Com has plantejat aquesta estructura?
Amb aquesta estructura he volgut plasmar el procés de conflicte intern i de sanació que vivim quan ens ocorre alguna cosa. Pot enfocar-se a una relació romàntica, d’amor, d’amistat, familiar, cap a alguna cosa que s’ha trencat. L’he dividit en els mateixos tres capítols d’aquest procés: el primer seria el trencament d’un llaç; el buit seria aquell moment en què em culpabilitze i em parle a mi mateixa malament i em dic: “Xica, què tonta ets”, i l’últim és l’enamorament, quan recapacites i penses: “No passa res, el món no s’acaba”.
Musicalment són molt diferents?
A partir del feedback que la gent m’ha donat, crec que s’està fent una interpretació molt bona i molt bonica del disc. Hi ha gent que em comenta que cada capítol té un caràcter o una manera de cantar diferent, o que l’estructura sembla anar in crescendo. Com és un disc molt íntim, que parla de la salut mental, està molt bé que cadascú faça la seua valoració i que interpretem les coses d’acord amb les nostres experiències i traumes.
La gravació del disc va coincidir amb la DANA. De fet, un dels estudis on l’estàveu enregistrant es va inundar. Com vau viure i com viviu encara la tragèdia de la DANA? L’impacte de la DANA s’ha reflectit d’alguna manera en el disc?
Crec que no es veu reflectit en els temes, perquè el disc el vaig compondre molt abans, però potser sí en la part de la duresa. El disc parla d’un procés paral·lel al de la DANA, un problema i una solució -tot i que encara no tenim solució, evidentment- però quan tu estàs malament, plasmar un sentiment roín és més senzill perquè tu estàs patint. Pense que, si no haguera passat la DANA, el disc segurament sonaria diferent. Tot això ens ha servit també com a punt de reunió i punt d’encontre i curació.
El disc es tanca amb el tema ‘Perdona, Maria’. A qui demanes perdó i per què?
Hi ha infàncies més boniques i altres no tan boniques, la meua infància no ha sigut superbrillant ni superbonica, ha sigut, i ja està. Quan et passen coses, quan la gent et fa mal, vius sempre enfadada amb aquesta gent i durant tota la vida esperes una disculpa o arribar a entendre a aquestes persones, però a vegades no passa. He demanat perdó a la xicoteta Maria en nom de totes aquestes persones que li van fer mal. Aquell ressentiment que ella portava a dintre seu responia segurament a aquesta ràbia continguda. Demane perdó perquè ella pogués descansar el cap i tirar endavant.
Com va començar el teu interès per la música tradicional valenciana, què et va atreure?
Jo cantava, feia versions de grups, però res relacionat amb la música tradicional. Jo estava cantant i llavors tenia una parella que venia del món faller –sempre dic que quan topes amb algú que et fa enamorar de la música tradicional d’allà ja no pots eixir– em va dir: “Maria, el que tu cantes, la teua veu i les coses que fas ressonen molt a la música tradicional”. I comence a escoltar aquesta música –perquè a casa no s’escoltava i en el meu poble, Oliva, tampoc–, i dic: “Ostres, jo cante com aquestes persones i no ho sabia”.
Després vas entrar al Conservatori de Catarroja i et vas especialitzar en cant tradicional valencià. Què t’hi va aportar el teu pas pel Conservatori?
Va ser una immersió total en la música tradicional. Ara, veure el conservatori tan afectat per la DANA va ser molt dur. Totes les cançons i coses que he aprés les vaig aprendre en aquella casa, perquè al final en el conservatori passem tantes hores que per a nosaltres és casa. Allà vaig aprendre Arranquem vinyes, que m’ha donat tantes coses, m’ha donat poder-me dedicar a la música.
Quan i com et vas adonar que volies anar més enllà de la música tradicional?
El 90% dels cantadors i cantadores que tenim al País Valencià són cantadors de cuna, s’han criat en la música tradicional des de xicotets. Jo, com aquest 10% restant, som gent nova i tenim una visió nova. Afrontes un gènere musical nou i això et porta a ser objectiu i a preguntar coses i a posar sobre la taula qüestions que tal vegada una persona que porta pràcticament tota la seua vida en la música tradicional no s’havia plantejat mai.
Cal renovar la música tradicional perquè no es perdi?
Crec que perdre no es perdria mai, sempre hi ha públic per a tot i per a totes les versions d’un gènere. Perquè hi ha moltes versions d’un mateix gènere, i d’això es tracta, que cadascú trie la seua. Però està bé que s’innove. Ara ja està tot inventat i si busquem coses noves l’únic que ens queda és barrejar estils, i agafar les melodies que teníem i transformar-les al present. Per això la música tradicional està en alça, perquè tenim la necessitat d’escoltar coses noves.
Fa dues setmanes vam celebrar el 8M. En l’escena del cant valencià les dones han tingut més protagonisme, eren qui més cantaven i més han fet per preservar la tradició, però les gravacions les han fet sobretot els homes. Continua sent massa masculinitzat el món de la música tradicional?
Pense que sí, no hi ha cap àmbit que no s’haja salvat. Tot i això, el 80% de les gravacions que tenim en les fonoteques recullen veus de dones, perquè elles cantaven molt, en casa, en les tasques, en bressols, i continuen cantant, tot això s’ha mantingut. Per tant, a aquelles dones les devem la vida, literalment.
En una entrevista recent deies que falta molta educació de música tradicional a tot el País Valencià. Per on cal començar?
L’educació musical és la gran assignatura pendent al País Valencià. Recorde que al meu col·le que ens intentaven ensenyar coses bàsiques de la música tradicional, però això quedava en un trimestre, i què és un trimestre d’una vida? La música tradicional hauria de ser una assignatura obligatòria en l’escola i estar en tots els trimestres de tots els cursos. Hi ha xiquets que no saben el que és un flabiol o un guitarró, però sí saben què és una flauta o un ukulele. Importem molts instruments americans, que està bé, però d’instruments autòctons aquí en tenim i en tenim moltíssims.
Des que tu vas estudiar, creus que el panorama ha canviat?
Hem tingut unes votacions tan heavies, que inclús s’està dubtant sobre en quin idioma volem educar els fills, que la qüestió de la música tradicional gairebé queda per a un altre segle. Estem en un punt molt complicat al País Valencià, la gent que ens dediquem a fer música patim molt. L’educació ha de ser laica i objectiva, i l’objectivitat al País Valencià és que tenim una cultura determinada i no ens la poden esborrar. En els últims anys la cultura popular al País Valencià ha viscut un moment molt dolç, hi ha hagut molta indústria, el problema és la continuïtat que puga tenir a partir d’ara que el govern ha canviat tant, sobretot en el sector cultural.
El divendres 21 de març presentes el disc al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. Què esperes del concert?
Tinc moltes ganes de veure el feedback del públic, és una oportunitat molt bonica per acabar de consolidar el disc, de parlar amb les persones i explicar-lo i crear-li un context.
Quina rebuda has tingut fins ara?
Molt bé. Hi ha gent que m’ha comentat que els ha encantat, i altres m’han dit que necessiten llegir-lo i escoltar-lo bé. M’agrada que em diguen que li dediquen temps, és un disc per dedicar-li temps.
——————————————————————————————————————————-
Vols venir al concert de La Maria el divendres 21 de març?
T’oferim un DESCOMPTE en la teva entrada:
Promoció 15 € amb el CODI 210325 (preu taquilla 18 €)
