Entrevista a JOSEP VICENT FRECHINA (Massalfassar, 1966), crític musical i literari, musicòleg, estudiós de la música i la cultura popular. Col·labora en diverses revistes i exerceix de secretari del Centre d’Estudis de l’Horta Nord. També organitza i col·labora en diversos festivals de música, revistes i premis. És, a més, el president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.
De tots els vessants en què treballes, quin et satisfà més?
No en tinc cap de predilecte. Crec que tots ells s0n complementaris, encara que gaudesc especialment quan tinc l’oportunitat d’aprofundir en la investigació d’algun aspecte de la cultura popular on hi ha hagut una sobrecàrrega de tòpics o estereotips. M’agrada trobar una perspectiva diferent o una clau interpretativa nova.
Què és la Federació d’Instituts d’Estudis del PV?
L’entitat que aglutina la major part de centres i instituts d’estudis locals i comarcals del País Valencià. Una eina creada per facilitar la seua coordinació i la visibilització del treball que duen a terme. En l’actualitat, en formen part 42 entitats.
Història de la Federació
La Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV) va nàixer el 1999 en una assemblea celebrada al Monestir del Puig, a l’Horta Nord. Així que enguany celebra el seu 25é aniversari. La seua història travessa per diferents etapes: una primera, sota la presidència d’Emili Casanova, de fundació, consolidació i dinamització; una segona, amb una presidència rotatòria ostentada anualment per una de les entitats federades i amb un congrés també anual dedicat a algun àmbit patrimonial; una tercera, ja amb un servidor com a president, de davallada amb una trobada anual dels instituts amb la Universitat de València com a activitat més assenyalada; i, finalment, una quarta iniciada amb la seua refundació l’any 2016 i caracteritzada per una professionalització de la gestió, una molt major presència pública i un notable creixement del nombre d’entitats federades.
Direccions en què treballa
La FEDINES-PV treballa en dos direccions principals: la coordinació, l’articulació i la dinamització de les activitats dels centres i instituts d’estudis federats i la posada en valor del seu treball. A més, actua com a interlocutor únic davant de l’Administració i com a nexe d’unió amb l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.
Com i qui pot federar-s’hi
Qualsevol entitat o associació que compartisca els objectius de la FEDINES-PV pot sol·licitar-hi la seua inclusió. Per federar-se només cal estar donats d’alta en el Registre d’Associacions i haver realitzat un acord d’adhesió formal en l’Assemblea General de l’entitat. Una vegada rebuda la sol·licitud, totes les adhesions s’han de ratificar en Assemblea General de la FedinesPV, que se celebra anualment.
Activitats, Premis, etc.
D’ençà de la fundació, la FedinesPV ha promogut diverses iniciatives, com ara les Jornades de Patrimoni, la trobada anual Universitat de València – Instituts d’Estudis Comarcals, els Premis d’Investigació Jove, l’organització del Recercat-País Valencià o la confecció d’exposicions itinerants com Patrimoni contra les cordes o El País d’Estellés-l’Estellés del País, actualment en preparació. La Federació també té un butlletí informatiu des d’on difondre l’activitat pròpia i la de les entitats que en formen part: Bastida, de periodicitat semestral, que isqué a la llum per primer cop la primavera del 2019 i que compta també amb un espai radiofònic a la xarxa d’emissores locals. A més, manté una col·laboració estable amb altres entitats que treballen en les comarques i el món rural amb l’objectiu de valoritzar el patrimoni com l’Associació Arrelaires i l’entitat Connecta Natura.
Patrimoni contra les cordes
L’exposició itinerant “Patrimoni contra les cordes” és un bon exemple del mètode de funcionament que hem assajat per a treballar conjuntament amb les entitats federades. La Federació planteja el tema —en aquest cas, els elements patrimonials del país que mostren actualment una major vulnerabilitat— i es fa càrrec del comissariat, el disseny i la confecció de l’exposició, mentre que cada entitat proposa els continguts i proporciona els materials per al panell que representarà el seu territori.
Es tracta, doncs, d’una exposició oberta i en permanent construcció perquè, en qualsevol moment, pot admetre un nou panell dedicat a un poble o a una comarca encara absents. Es va inaugurar el 2020, enmig de les restriccions i dificultats plantejades per la pandèmia. D’aleshores ençà, ha voltat per més d’una trentena de localitats.
Incidència del nou equip de govern de la Generalitat
La incidència del canvi de govern a la Generalitat ha sigut especialment dolosa. L’arribada del govern del Botànic el 2015 va suposar un gir copernicà en les relacions entre les principals institucions del país i la Fedines-PV que la nova administració conservadora ha revertit dramàticament. De fet, el vicepresident i conseller de Cultura, recentment cessat per la ruptura del pacte entre PP i Vox, es va vantar en seu parlamentària de cancel·lar totes les subvencions a la Fedines-PV per l’únic i lamentabilíssim motiu de portar l’expressió “País Valencià” al nom.
Relació amb altres entitats i federacions no valencianes
Tenim unes relacions excel·lents amb l’IRMU, del patronat del qual forma part el nostre Director Tècnic Andreu Ginés i amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC). Fruit d’aquestes excel·lents relacions és l’organització del Recercat-País Valencià i l’elaboració d’un llibre blanc dels Centres i Instituts d’Estudis Locals i Comarcals del País Valencià, que es troba a hores d’ara en la seua darrera fase de redacció.
Perspectives de futur
Atesa la hostilitat institucional que vivim a hores d’ara al País Valencià, passem una etapa d’incertesa que no és tanta gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la CCEPC, el Ministeri de Cultura i altres entitats amb les quals estem explorant noves formes de col·laboració. Però el ben cert és que la Federació no ha deixat de créixer des de la seua refundació l’any 2016 i acarem la celebració del 25é aniversari amb un moderat optimisme.
La cultura popular davant les xarxes
El medi principal on s’expressa la cultura popular és l’espai públic. L’arribada de les xarxes ha propiciat l’aparició d’un “espai públic virtual” on les cultures populars contemporànies poden trobar un magnífic aliat per a la seua difusió i expansió.
L’actitud de la gent jove davant la cultura popular i les vostres tasques
Hi ha moltíssima gent jove vinculada al món de la cultura popular, especialment des de l’àmbit associatiu festiu. En un món com més va més insegur i globalitzat, l’arrelament al territori i a les expressions culturals autòctones està vivint una revifada entre els segments més joves de la població, un fet que al País Valencià es pot fàcilment constatar al món de les muixerangues, de les colles de dolçaina i tabal o de les diferents manifestacions festives associades a la pirotècnia.
Podries parlar-nos de la revista Caramella?
La revista Caramella, com la FedinesPV, compleix enguany 25 anys de trajectòria. És una revista semestral plantejada per fer assequibles a tothom els temes culturals vinculats a la tradició i a la seua renovació. També és una base important per a estudis sobre realitats de cultura popular i per disposar d’una visió àmplia del món de la música popular i tradicional dels territoris catalanoparlants. Des del seu inici, a Caramella hem treballat per posar en contacte tots els actors d’aquests àmbits culturals, per a la qual cosa hem buscat col·laboradors referents en temes de danses populars, instruments, centres de documentació, estudiosos locals o especialistes en temes concrets, així com del món universitari, sempre intentant evitar convertir-se en un espai erudit allunyat de la població en general, i obrint perspectives innovadores en el terreny de la cultura popular, buscant un discurs actual i actualitzat, lluny d’una concepció nostàlgica i romàntica.
Què et va dur a formar-ne part?
La dècada dels 1990 va ser un període molt fructífer de retrobament amb les pròpies tradicions: es recuperaven moltes festes populars, es feien valdre danses tradicionals, hi havia un interessantíssim moviment musical que, sota la denominació folk, assajava diversos procediments d’ús dels repertoris tradicionals com a eina creativa… I, en general, començava a expandir-se una nova mirada cap a la cultura popular i tradicional que la concebia, no com un element del passat superat i museïficat, sinó com un fet estrictament contemporani que calia revaloritzar com a vivència, i no com a representació. Aquesta percepció, compartida amb altres persones de diverses entitats que treballaven en el mateix àmbit —Tramús i els Dimonis de Massalfassar, de l’Horta de València, Carrutxa, de Reus, i Solc, del Lluçanès—, ens varen impulsar a treure una publicació que ho explicara tot plegat i que servira de lloc de trobada per a tota la gent que treballava en la mateixa direcció al llarg i ample del país. Així va nàixer Caramella.
