Joan Josep Trilles i Font és diplomat en Educació Artística i Gestió de Museus per la Universitat de València i Màster en Història Moderna i Llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló. Fa múltiples activitats relacionades amb la nostra cultura (art, literatura i un llarguíssim etcètera).
Què és «XIRIMITA»?
La denominació de la nostra web, punt de trobada de la gent del tabal i la dolçaina on trobar coses del seu interès. També és el nom de la dolçaina a les comarques alacantines, l’instrument melòdic autòcton dels valencians. Pertany a la família dels oboès tradicionals, ja que el so es produeix en fer vibrar una doble llengüeta de canya. Hom diu que està en «Sol», encara que tot tapat sona un «La».
Què pots contar-nos de la Federació Valenciana de Dolçainers/res i Tabaleters/res (FVDiT) del País Valèncià?
Va ser creada el 27 de setembre del 1997 per una Comissió de 18 grups. El 21 d’abril del 1998. Ara hi ha 134 agrupacions: 54 a Alacant, 62 a València i 18 a Castelló. Quant a membres, superem els 3.500. Tot i això, n’hi ha moltes més, no federades. Va nàixer perquè dolçainers i tabaleters volíem dignificar i protegir uns instruments estimats. Les nostres activitats es desenvolupen al País Valencià. No obstant això, participem enCongressos i Trobades i ens relacionem amb qualsevol grup de treball que,per afinitat, puga interessar-nos. Per tant, el nostre àmbit s’estén a altres Autonomies, Països, Estats i pobles del món on la difusió,l’estudi, l’anàlisi i la col·laboració d’aquesta Federació siga requerida.
Quin tipus d’activitats dueu a terme?
Fem trobades comarcals; certàmens de composició musical on la dolçaina està present; premis d’investigació i fotografia al voltant de la dolçaina i el tabal; informació per als nostres associats i públic en general; realització de cursos (direcció de colla, percussions, informàtica per a música, tractament de canyes, respiració, inici a la improvisació…); xerrades («Dolçaines al món», «La dolçaina abans i ara»…); tallers de manipulació de canyes i construcció de dolçaines…; col·laboració amb el CEFIRE per a introduir el flabiol valencià a les aules; programa d’intercanvis dins la Comunitat Valenciana amb la Federació de Societats Musicals (FSMCV), la Federació de Cors (FECOCOVA), la Federació de Folklore (FFCV) i la Federació Orquestres i Rondalles Pols i Pua (FOPPCV); formem part de la Comissió de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura; convenis de participació amb les Diputacions i amb Caixa Popular; col·laborem amb entitats culturals que treballen per recuperar les tradicions valencianes (grups de danses, gegants i cabuts, dimonis, muixerangues…).
Teniu centres formatius?
Gairebé totes les nostres colles tenen escoleta. Unes, «d’anar per casa» (la festa del poble); altres preparen llurs alumnes per entrar als Conservatoris.
Un dels majors èxits ha estat —amb molt esforç— crear l’especialitat de «Dolçaina» en el Grau Mitjà dels Conservatoris de l’Estat espanyol (2004). L’entrada als Conservatoris és una realitat des del curs 2014-2015. La primera vegada, en el Conservatori Professional de Música «Mestre Tàrrega» a Castelló de la Generalitat. Ara ja està implantada en altres Conservatoris municipals i privats. El curs 2018-2019 començaren els Estudis Superiors de Dolçaina al Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de València.
Què és la Colla Federal?
La Colla de Dolçaines i Percussió de la FVDiT. Els seus objectius son la convivència, la unió, la formació i fomentar l’associacionisme. Som una gran família, continuem creixent i treballem passat, present i futur. Som també una representació en l’àmbit institucional dels màxims exponents de la música tradicional al carrer un dia de festa: la dolçaina i el tabal. Va començar en l’Aplec d’Alzira el 2016, sent director José Rafael Pascual Vilaplana. El va substituir Juan Carlos Sempere Bomboi. Actualment, el director és Mario Roig Vila. Intentem fer concerts per tot el País Valencià. En el nostre 20è. aniversari (2023), vam enregistrar un CD fruit d’un bon treball.
Amb quanta freqüència teniu aplecs?
Enguany hem organitzat vint-i-cinc aplecs per iniciativa de l’agrupació local, màxima autoritat en la matèria. Des de la nostra constitució, organitzem un aplec anual en diferents poblacions valencianes. S’hi reuneix la majoria d’agrupacions de la Federació portant la seua música pels carrers del poble organitzador. El 2025 celebrarem el XXVIè. Aplec a Algemesí per celebrar els cinquanta anys de la seua Escola Musical de Tabal i Dolçaina.
Podeu facilitar partitures als aficionats?
Sí: en la nostra web, gràcies al treball dels nostres compositors i a molts concursos de composició, com el de la FVDiT en record del mestre Joan Blasco. Enguany celebrarem la quarta edició amb dues modalitats: repertori per a parella de dolçaina i tabalet i per a Concert en formació de Gran Colla. Hi ha hagut concursos a Verger, Bocairent, Ondara i les desaparegudes «Villa de Muro» i «Ciutat de Castelló». Cada vegada tenim més compositors que escriuen i ens faciliten el repertori necessari per enaltir la dolçaina. També hem trobat moltes composicions populars.
Què és el «Projecte flabiol»?
Un objectiu del nostre equip pedagògic per introduir el flabiol valencià en les escoles d’Educació Primària com a opció a la flauta dolça. Ho fem a través de la web, centre d’informació i recursos per a professors de Flabiol. Hi ha hagut unes quantes resolucions, des del 2023, de la Direcció General d’Innovació i Ordenació Educativa que incorporen el seu ensenyament. Hi van participar seixanta-quatre centres escolars.
Pots parlar-nos de la revista “El faristol”?
És un projecte encetat l’any 2000. Paco Vicedo, president de la FVDiT aleshores, deia que la revista naixia com a nexe d’unió entre tots nosaltres. Actualment, es publica periòdicament. S’hi parla de dolçainers, tabaleters, agrupacions, partitures, formació, trobades, articles d’interès… Son aportacions dels nostres associats amb un bon equip de treball.
Com funciona la ràdio de «Xirimita»?
Un equip encapçalat per Ramón Ventura ofereix durant 24 hores música tradicional relacionada amb els nostres instruments. L’objectiu és divulgar-la sense ànim de lucre. Agraïm totes les aportacions musicals que ens oferesquen.
Com has arribat a President de la FDVDiT?
Formava part de la Junta Directiva de Paco Vicedo com a coordinador de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló. Vaig ser elegit en l’Aplec de Benidorm (2008). Actualment forme part de Xarançaina, de Castelló.
Els valencians, el tabalet i la dolçaina
Crec que una festa sense dolçaina i tabal no és festa. Estan presents en el cicle fester de cada poble, revetlles, soterraments, processons, pregons, despertades, presentacions, cercaviles, auditori, cant d’estil, correfocs, danses, gegants i cabuts… Com hi estem, de vegades no rebem lloances, però si no hi estem, ens troben a faltar. Mai no deixarem d’estar al carrer, fer festa, rebombori i xalar.
Hi ha haguts canvis?
Sí. L’entrada als Conservatoris ha dignificat molt el nostre instrument. Ja hi ocupa el lloc que li pertoca, si bé hi ha un factor negatiu: els músics van poques vegades a escoltar altres agrupacions.
Com son les relacions entre les colles?
Molt bones. Les de la FVDiT mantenen una molt bona relació mitjançant trobades, cursos i altres esdeveniments. Gràcies als intercanvis entre federacions pots trobar colles d’un lloc tocant amb colles d’un altre lloc.
I amb altres territoris de parla catalana?
També són bones. A banda de la llengua, ens uneixen les tradicions i el mateix instrument. Recorde que, en l’Aplec de Gandia, va participar una colla de graller. He estat també amb la Colleta del Verger a Sinéu, Mallorca, Ses Illes amb les xeremies… A Castelló, cada any celebrem el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, grups de danses i la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, reben a grups que venen de tots els racons de parla catalana.
Quant a les comarques del nord, Ximo Albiol, dolçainer de Benicarló, ha fet molt a les Terres de l’Ebre, on hi ha moltes colles de dolçainers. Les colles de nanos i gegants sempre van acompanyades de dolçaina i tabal i, quan traspassen fronteres, no troben cap problema. El mateix s’esdevé amb les colles de dimonis i diables. Així mateix, molts valencians han estudiat a l’ESMUC de Barcelona fins a la implantació a València dels estudis superiors.
Com sou vists per altres cultures i països?
Com gent que treballem per la nostra cultura i la singularitat del nostre instrument. Hi ha hagut molts intercanvis, com la gira de Carlos Núñez de Galícia per terres valencianes tocant amb les colles més significatives, o a Saragossa, amb la Colleta del Verger, un magnífic concert en l’església del Seminari plena de gom a gom. Crec que ens aprecien perquè cada dos anys anem al Festival Aires de Dulzaina en San Esteban de Gormaz, Soria.
També treballeu en l’àmbit internacional.
Sí, participem en molts esdeveniments, com La Xafigà de Muro i el Festival Intercèltic de Lorient, a França. No cal dir que Xarxa Teatre té en els seus espectacles la dolçaina i el tabal recorrent el món. També tenim el mestre Paco Blasco amb la seua dolçaina, que forma part de la Banda Europa de Jim Sutherland, que connecta cultures a través de la música. Trenta-sis músics increïbles de quinze països europeus.
Objectius a curt i llarg termini?
A curt termini, seguir treballant amb la música i les tradicions nostres, consolidar relacions amb els nostres associats en moltes gestions que, per les noves tecnologies, no podem deixar de costat. Cal treballar la cultura popular amb els peus a terra i actualitzar-nos. Estem a punt de traure el primer CD de «Música i Territori», una col·lecció de deu CDs que es distribuirà per províncies i comarques on volem que estiguen les nostres colles federades, ja que entre tots fem Federació, amb una recopilació de la nostra música tradicional com a Patrimoni Cultural.
A llarg termini, hem de treballar molt més la formació dels nostres músics i anar cada vegada més lluny. És el cas de Pasqual Salort Aguilar, mestre de dolçaina del Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de València. Ha aconseguit amb el seu «Nans i Gegants per a quintet de vent» el segon premi en el certamen internacional de composició «Classic Pure Vienna», essent la dolçaina la protagonista.
