Que representa l’Espriu per a un grup com el vostre?
Espriu va ser un referent important i volíem fer quelcom amb motiu de la commemoració dels cent anys del seu naixement.
Inicialment, pensàvem amb l’escenificació d’alguns poemes… però aviat ens vàrem plantejar de representar la Ronda de mort a Sinera, malgrat totes les grans dificultats que té interpretar una obra d’aquestes característiques. La vàrem estrenar a l’Hospitalet el passat mes de juny, amb quatre representacions.
Com es concreta aquesta nova col·laboració a l’UCE?
És a partir de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que ens assabentem que l’UCE està cercant candidats per representar alguna obra d’Espriu i ens presentem per fer la Ronda de mort a Sinera, i accepten la proposta. Cosa que ens va satisfer de gran manera.
La representació de La filla del carmesí era una interpretació bàsicament recitada, a diferència de l’actuació d’avui.
Cert. La que avui presentem és tal com la va pensar Ricard Salvat, fem la nostra pròpia adaptació del text de com arribar al públic, intentant respectar els desitjos del Ricard Salvat, que era un gran amic nostre. Serà una representació amb el text memoritzat amb la intenció de dir-lo ben dit, etc…
Hi ha qui pensa que Espriu considerava que les seves obres de teatre eren irrepresentables…
Cert. Per exemple, La primera història d’Esther és una obra molt complexa per als actors. És una obra que es desenvolupa a diferents nivells. Aleshores, o fas arribar el text d’una manera molt clara o les persones que assisteixen a la representació sense haver-se preparat poden sortir-ne igual que hi han entrat. Representa un esforç de posada en escena, un esforç intens de memorització -perquè memoritzar un text de l’Espriu és complicat-, però, vaja, no deixa de ser un al·licient.
A la representació de La ronda de mort a Sinera quants actors interveniu?
Trenta actors que fan els cent vint-i-quatre personatges que té l’obra. Aquest aspecte fa que es requereixi per part dels actors una capacitat d’adaptació important i que la representació presenti una certa dificultat.
Parlem dels vostres orígens com a grup…
L’any 1963, en ple franquisme, a l’Hospitalet –com a tot arreu, de fet– hi havia una vida força rutinària. La cultura no tenia massa presència social. És en aquest moment que tot un seguit de joves que estàvem a la universitat vàrem muntar el grup Alfa seixanta-tres, un grup que es va dedicar a fer moltes activitats de lleure de tot tipus: cinema, conferències, teatre… Amb tota aquesta activitat el grup necessitava un lloc físic on poder situar-se i poder realitzar les seves activitats. Vàrem passar per un munt d’entitats que disposaven de locals socials, però no vam encaixar en cap d’elles, ja que érem massa agosarats i els comprometíem.
És en aquest moment que contacteu amb el grup de Ricard Salvat…
Cert. En una conferència que feia en Paco Candel sobre Els altres catalans es presentà en Ricard Salvat que volia conèixer Candel… i vam entaular relació. A partir d’aquell moment amb la Maria Aurèlia Capmany, ell i tota la gent que estava relacionada amb el seu grup es va establir un primer lligam, ens va interessar el teatre i vàrem començar a fer petites peces, entre elles Conversió i mort d’en Quim Federal, que és l’entremès de la Ronda de mort a Sinera.
I arriba la proposta d’anar a representar-ho a Tolosa.
El grup d’emigrants catalans de la Guerra Civil ens va demanar de representar-ho i, malgrat les dificultats que suposava que un grup de joves anés a fer teatre a l’estranger, ho vàrem aconseguir i va ser tot un èxit. Aquest fet va possibilitar un enfortiment de la relació amb en Ricard Salvat i el seu grup, s’inicià una activitat teatral centralitzada a El Casino, ja que era una entitat que disposava d’un teatre; en Josep Anton Codina, que era l’adjunt de Ricard Salvat, ens dirigí algunes obres.
I arriba una proposta sui generis.
El responsable de cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat proposa al grup que esculli un candidat per ser regidor de Cultura, per tal de preparar la transició, que es veia a venir. Inicialment es pensava que no es podia col·laborar. Tanmateix, després de pensar-ho detingudament, es va concloure que es podria acceptar sempre que és dugués a terme una proposta determinada.
I quina va ser aquesta proposta?
Doncs que a l’Hospitalet es creés una Escola d’estudis artístics que treballés quatre llenguatges: el teatre, la música, el cinema i les arts plàstiques. En aquells moments ja es començaven a veure certes dificultats entre Adrià Gual i Ricard Salvat, i s’oferí a aquest darrer la direcció de l’escola, que passà a funcionar com una escola de primer nivell.
Hi ha un gran buit, però.
Sí. Aquest buit comença un cop entra la democràcia, amb una política cultural que no estava massa en línia amb el que nosaltres havíem desenvolupat i ni amb com havíem funcionat fins aleshores.
Podeu concretar?
Des de l’Ajuntament es varen començar a desenvolupar una sèrie de polítiques culturals, pensades des dels estaments funcionarials, en contraposició del que havíem impulsat des de les entitats, que era el Patronat de Cultura, en el que les entitats participaven, proposaven i executaven amb l’objectiu que les propostes que sorgissin satisfessin les necessitats de la gent. Al final es desmuntà el Patronat.
Com i quan es començà a sortir d’aquest gran buit?
Poc a poc ens hem anat integrant en diferents entitats del municipi i en aquests darrers anys vàrem veure que l’Ateneu de Cultura Popular era un lloc extraordinari per poder recuperar una mica aquell esperit dels anys seixantes i poder-lo tirar endavant. Estem parlant de tres o quatre anys ençà.
El grup de teatre Margarida Xirgu.
Aquest grup de teatre ja existia dins de l’Ateneu. Nosaltres el que vàrem fer va ser integrar-nos-hi i d’alguna manera el vam enfortir.
Però per poder realitzar muntatges com La filla del carmesí o Ronda de mort a Sinera cal comptar amb un volum important d’actors, oi?
Cert. El que intentem fer és generar col·laboracions amb gent d’altres entitats i agrupacions de teatre del municipi que també tenen aquest cuquet de fer les coses no perquè si, sinó amb sentit. És per això que l’obra que es presenta es duu a terme en col·laboració amb gent del Centre Catòlic, del Casino i d’altres. De fet ens agrada no fer les coses nosaltres sols.
Sou membres de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
Sí, i som conscients que la Federació, a més, està integrada dins de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català.
Voleu afegir alguna cosa més, per acabar?
Hem intentat fer una Ronda de mort a Sinera que arribi a la gent, que la gent la consideri com a pròpia i propera. Hem convidat la gent jove a participar-hi, també la gent gran, la gent de la casa i la de fora, amb l’objectiu de celebrar aquest aniversari de manera compartida.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
1
