Conversem amb Juan Soto, director del Grup Teatral Amics d’Aplha 63 amb motiu de l’última representació de l’obra teatral Candel, l’altre català, un projecte ambiciós que posa dalt l’escena una trentena d’actors i que parteix de l’adaptació de les principals obres de Paco Candel. La representació del diumenge 24 d’abril serà especial, no només per ser la darrera, després d’un any i mig de treball, sinó perquè es representarà, a les 18h, a l’Escola Bàrkeno, al Passeig de la Zona franca, número 16, al barri de Can Tunis de Barcelona, precisament allà on succeeixen les escenes de l’obra.
Després d’un any i mig i davant l’última representació, és un bon moment per fer balanç.
Creiem que l’obra ha aconseguit captar la personalitat polièdrica de Paco Candel, que va ser escriptor, polític, periodista… Cal dir que personalment vaig arribar a conèixer-lo i això ho hem intentat plasmar, ja que l’actual formació Amics d’Alpha 63, neix del grup teatral Alpha 63, del qual encara a l’actual grup en quedem alguns membres fundadors. L’any 1964, com a activitat del nostre grup, vam acollir la presentació amb Paco Candel del seu assaig Els altres catalans, un dia que no oblidem per la proximitat que vam tenir amb Candel i per fets com la possibilitat que ens censuressin la presentació. Precisament aquest fet el reproduïm a l’obra Candel, l’altre català.
A banda de l’anècdota que explica, l’obra parteix dels textos de Paco Candel, com se n’ha fet l’adaptació?
Ha estat un procés molt complex i que amb l’ajuda d’en Jaume Miró, també un dels fundadors del primer Alpha 63, hem anat construint. Primer de tot, vam llegir gairebé tota l’obra de Candel, que abasta diferents gèneres. A partir d’aquí vam haver de fer una depuració del text, ja que la primera lectura durava set hores.
Set hores!
Sí, ha estat dolorós retallar, però creiem que hem aconseguit que l’obra emocioni i moltes persones ens han dit que amb l’obra han vist Paco Candel a l’escenari, no hi ha cap crítica millor que aquesta.
Com s’estructura l’obra?
Partim d’un pròleg que reprodueix alguns fragments de l’assaig Els altres catalans, sobretot, centrats en els dos primers fluxos migratoris: el de la dictadura de Primo de Rivero, i ja en la postguerra i dictadura de Francisco Franco, als anys 60. Tot seguit, apareix una primera part de l’obra en la qual recreem la història de Juan de Dios, un dels personatges de la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre, tot seguit hi ha un intermedi, que aprofitem per representar un entremès escrit per Paco Candel, molt divertit i alhora un reflex sensible de la realitat de la immigració: Com més t’estimo, més t’apunyego, que forma part del llibre 30.000 pessetes per un home. Després d’aquesta nota divertida, durant la segona hora de la funció escenifiquem un altre dels episodis de Donde la ciudad cambia su nombre, on desenvolupem la del tío Serralto, un home gran i jubilat, els fills del qual, un cop els ha ajudat a pujar, se’n desentenen d’ell quan es fa gran. Finalment l’obra es clou amb un epíleg sobre Els altres catalans.
Ha estat la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre, que pel seu realisme, Candel va rebre amenaces de mort, ja que els seus propis veïns s’hi veien reflectits, la principal font d’inspiració del projecte?
Pel que fa a l’argument sí, però Candel, l’altre català és fruit del treball de llegir i condensar gairebé tota l’obra de l’escriptor. És per aquest motiu que llibres com Els altres Catalans ens han donat el marc simbòlic i el missatge de l’obra. De fet, també s’uneixen les històries dels personatges de Donde la Ciudad cambia su nombre amb altres personatges recurrents que apareixen a les pàgines de Candel, com el Quico, el seu alter ego, a través del qual l’autor apareixia com a personatge a les seves novel·les, o la Maria, personatge inspirat en la seva filla, la Maria Candel, que per cert, ens ha ajudat molt en l’obra. Tots els personatges al final es troben a l’escenari en un clímax molt emotiu que ajuden tant a entendre la personalitat de Candel, com a transmetre el seu missatge de cohesió social.
A Candel, l’altre català hi arriben a participar fins a 30 actors, com ha estat la preparació?
La gènesi de l’obra neix arran de la commemoració del 50 aniversari de la publicació d’Els altres catalans, celebrat al llarg de tot l’any 2014. A partir d’aquí vaig començar l’adaptació dels seus llibres, amb l’ajuda, com he dit abans, d’en Jaume Miró i d’altres membres, per tal de crear la dramatúrgia. Posteriorment hem estat durant un any i mig assajant setmanalment a les instal·lacions de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, a l’Hospitalet de Llobregat. Hem rebut grans ajudes com la del pintor i escultor Ferran Soriano, amic personal de Candel, que ha creat un escenari que reprodueix les muntanyes de Montjuïc i les barraques de Can Tunis. A més, a l’escenari també hi ha una reproducció a mida quasi real d’una d’aquestes barraques, amb geranis, emparrats…
Com vostè ha dit, s’aconsegueix que Candel pugui a l’escenari.
Exacte, i també m’agradaria destacar el paper de la música per aconseguir aquesta ambientació. Hem aconseguit trobar cançons de l’època, per exemple al pròleg cançons populars dels anys 20, 30 i 40. Per exemple, en un moment hi ha una escena de joves andalusos de la Juventut Obrera Católica, i hem buscat els càntics que entonaven mentre treballaven. A més de dues cançons de Raimon, Jo vinc d’un silenci i D’un temps, d’un país, que clouen, respectivament, la primera i la segona part. També hi ha música original escrita pel músic Joan Miró, que ha trobat un leit-motiv que fa emocionar.
Amb la representació de diumenge s’acaba un any i mig de feina, quins nous projectes esperen al Grup d’Amics d’Alpha 63?
De moment volem descansar, aquesta obra ha estat molt ambiciosa i les representacions suposen molt d’esforç en mobilitzar els actors, els decorats, l’atrezzo… A finals de l’any passat vam fer tres presentacions, després vam haver de parar, ja que un membre del grup va morir, i al llarg del primer trimestre hem fet tres presentacions més i aquesta, la de Can Tunis, serà l’última i tindrà un gran component sentimental, pel fet de representar-se allà on va viure Candel i on va recrear els seus llibres. Ha estat una obra complexa, la següent no ho serà tant, però n’estem satisfets perquè hem aconseguit alçar una obra que parla de Candel i demostra l’actualitat del seu pensament.
