Parlem de la vostra entitat.
Sobirania i Justícia neix el 2008. Som de les primeres entitats que es defineixen clarament com independentistes. El 8 de desembre d’aquest any fem públic el Manifest en defensa de la independència de Catalunya a partir del qual s’estructurarà la nostra entitat. Abans hi havia la Plataforma pel Dret a Decidir però una entitat que no es declarava independentista degut a la seva marcada diversitat de membres. L’any 2006 es constitueix Sobirania i Progrés, un altre exemple d’iniciatives anteriors a la nostra, la qual malgrat es defineix com independentista, no la podem considerar una entitat de la societat civil ja que la constitueixen persones relacionades amb el món polític.
Situats al 2014 es pot apreciar una evolució significativa en el moviment independentista…
Si. Nosaltres els primers. És significatiu com hem anat constituint un relat unificat susceptible de ser majoritari, la incorporació elements de pragmatisme, com s’ha anat incorporant la transversalitat fins a constituir un gruix en que tothom s’hi pugui identificar, com hem madurat… i que tot plegat és una explicació de l’èxit de les grans mobilitzacions que s’estan fent en aquests moments.
Som fills de l’època. Vam néixer amb la vocació de fer diferents aportacions. Una d’elles era la de fer una aportació qualitativa al debat independentista. Crear un nou estat no és sols un procés polític. Ha d’anar acompanyat de tot un procés de diàleg intern: què volem fer, cap a on volem anar… i aquest és el gran tema. Nosaltres vàrem néixer amb la idea de poder-hi fer una aportació qualitativa.
Com definiríeu el perfil dels membres de Sobirania i Justícia?
D’entre els nostres membres fundadors n’hi ha de molt significats políticament, que han tingut responsabilitats governamentals…. Això significava un trencament molt significatiu i un trencament mental dels límits que en aquell moment tenia el moviment independentista. Vàrem reivindicar el fet que tots podem ser independentista. Amb nosaltres va arribar l’independentisme de corbata, en el sentit que no només eren pancartes i agitació pura i dura (que ha estat molt important), sinó que també s’hi poden incorporar persones que venen d’una font ideològica diferent.
Per altra banda hem de dir que hem variat molt. Afortunadament nosaltres hem acompanyat l’evolució de l’independentisme i ara és totalment normal i s’accepta que l’independentisme pot aixoplugar moltes tendències i entenem que és totalment transversal, cosa que no ho era fa uns anys que estava marcat per un sector molt radicalitzat. El moviment independentista ha madurat molt en aquests pocs anys.
Entre mig hi ha hagut el procés de les consultes…
Els dos anys de les consultes han estat fonamentals per marcar i afavorir aquest canvi. El procés té tanta força que ens ha empès a tots, no només als polítics sinó a nosaltres també. Hem hagut de trobar punts en comú vulguem o no. Amb 554 consultes es necessitava a tothom, el conjunt de la intel·ligència i els recursos. Això ha estat definitiu.
Parlem de la Conferència Internacional Building a New State.
Possiblement és una de les nostres característiques més importants. És la voluntat de crear un corpus teòric sobre la sobirania nacional. Penseu que l’any 2008 el moviment independentista era només d’agitació, però d’un èxit extraordinari. Les universitats ens donàvem l’esquena, la major part de les elits universitàries no es volien associar amb l’independentisme perquè era una cosa de radicals i minoritaris. Davant d’aquesta situació ens plantegem fer una aportació seriosa i solvent: cercar arreu el món d’altres experiències i processos similars, que ajudin a il·lustrar el nostre propi debat. L’any 2011 fem el primer Building.
…
Uns dels temes que vàrem tractar l’any 2011 i que inicialment no s’entenia era la separació d’actius i passius (de béns i de deutes), que és molt possiblement uns dels plecs més difícils de negociar dins d’un procés d’independència. A Catalunya ningú en sabia res de res aleshores. Hem estat precursors en molts aspectes. El 2 i 3 d’octubre propers celebrarem la 4a Conferència Internacional Building a New State 2014.
Com percebeu el futur immediat?
Veig el futur amb molt d’optimisme. La perspectiva històrica que hem donen aquests anys així m’ho confirma. Seran anys de molta pressió i de molt estrès, però més ràpid del que molts es pensen. Ningú no es pot permetre una situació que perjudiqui a tothom.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
