La Plataforma per la Llengua es defineix com l’ONG del català.
Som una associació. La Plataforma per la Llengua sorgeix d’una iniciativa de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia com a resposta a la situació en que es troba el país, una mostra del què pot proposar i liderar l’associacionisme cultural. És en aquest sentit que ens sentim com una entitat més de la societat civil, del teixit associatiu de base que es dedica a la normalització del català i a estendre el seu àmbit social.
Ara fa uns quatre anys vàrem entendre que calia trobar un lema que ens identifiqués clarament amb l’associacionisme, la modernitat… i aquest podria ser el concepte d’ONG, com iniciativa sense finalitat de lucre i sorgida de la societat civil catalana, eina que és complementària amb el que fa la Direcció General de Política Lingüística, els ajuntaments, el Consorci per la Normalització Lingüística…
Tanmateix no feu el mateix…
Nosaltres creiem que l’administració té un paper molt important amb el tema de dignificar el català, el de l’ensenyament… però entenem que no pot fer tota la feina i per tant cal que el món associatiu participi, col·labori, creï sinergies, que faci que la gent del carrer pugui també col·laborar, contribuir… amb diferents propostes. Que hi hagi una altra veu a banda de les administracions per poder fer avançar el català.
Podríem concretar?
La Plataforma per la Llengua s’organitza en àrees de treball, les més importants dels quals serien el món socioeconòmic i el d’acollida dels nouvinguts.
En el cas de l’empresa el nostre objectiu és que el català deixi de ser minoritari o secundari i que les grans empreses, les grans marques, utilitzin també el català, en la publicitat, l’etiquetatge, en el seu dia a dia intern… i per tant introduir el català dins de les empreses. En aquest àmbit tenim força èxits.
Com ho aconseguiu?
A partir de reunions, de fer estudis comparatius… i fer-los entendre que amb el català hi guanyaran, emmarcant’lo amb la responsabilitat social corporativa, amb el valor afegit que aporta el català… L’objectiu és fer que el català avanci també en el món de l’empresa.
Entenem que s’utilitzen mitjans no tant “expeditius i directes” com en temps de la CRIDA a la Solidaritat?
Malgrat que la Plataforma és hereva d’aquest activisme, s’ha de dir també que desenvolupem altres aspectes com són el dels estudis, l’assessorament a empreses… no només activisme de carrer sinó un paper més institucional, de negociació, de diàleg…
El tema de l’acollida als nouvinguts.
Els canvis demogràfics que hi ha hagut en aquest país en aquests darrers quinze anys ha fet plantejar-nos que també el món associatiu havia de desenvolupar una sèrie de propostes com a resposta a aquesta situació de cara a fomentar el català com a llengua comuna i de cohesió social. En aquest sentit tenim una xarxa d’entitats de nouvinguts amb una cinquantena de col·lectius específics de diferents àmbits geogràfics que estan organitzats aquí a través dels seus vincles exteriors i nosaltres hi col·laborem per aconseguir que s’incorporin a la societat d’acollida. Que tinguin un referent, que puguin trucar quan tinguin dubtes… en definitiva facilitar la feina en aquest procés d’acollida.
Una de les propostes més exitoses serien les parelles lingüístiques?
Cert. Les parelles lingüístiques serien l’exemple de com la societat catalana més enllà de la feina dels ajuntaments , es compromet amb el futur de país i tot entenent que la cohesió social és el valor intrínsec de la societat catalana i no es pot entendre la situació política actual, el 9 de Novembre, si no entenen aquest compromís de la societat en fer que tots junts, siguem convivint, establint llaços d’unió entre la gent de diferents procedències… Les parelles lingüístiques seria l’exemple a seguir. És una iniciativa molt plural ja que va sorgir inicialment de la Universitat de Barcelona, més tard s’incorpora el Consorci, nosaltres ho considerem una iniciativa força plural.
Quina presència geogràfica teniu?
L’entitat neix a la vila de Gràcia fonamentant-se molt a la ciutat de Barcelona estenent-se per diferents comarques i comença a col·laborar amb les Illes Balears, el País Valencià… i des de fa un any i mig tenim un nucli a la ciutat de l’Alguer.
Nogensmenys hem de tenir en compte que l’objectiu final de l’entitat és la seva “autodestrucció” en el sentit que ja no calgui la seva existència perquè s’hagi arribat a una completa normalitat lingüística. Seguirem treballant per autodissoldre’ns.
Joan-Ramon Gordo i Monraveta
