Quin creieu que ha de ser el paper de la cultura popular i l’associacionisme en aquests moments de transició nacional?
Per una banda, ser el que sou, allò que correspon a la vostra especificitat: la representació de la societat civil en la seva voluntat de modernitzar i de fer contemporània la pròpia tradició. Per altra banda, jo sempre dic que en aquests moments cal compromís polític per part de la cultura. Cultura i política són dos mons que van a ritmes diferents. De fet hi han d’anar, però com en tots els moments importants en la història del país s’han de saber trobar. Ara és l’hora del compromís polític, també del món de la cultura, perquè si finalment resolem políticament bé les coses, la cultura s’engrandirà.
Cultura i política són dos grans mons diferents però que tenen una gran interacció i cal que aquesta interacció en alguns moments es posi en evidència i sigui efectiva. Ara mateix cal més que mai convicció sobre allò que feu i compromís amb allò que és la política del nostre país.
Com a historiador, com valoreu l’evolució que ha sofert el món associatiu en aquestos darrers trenta anys?
Jo crec que la cultura popular del nostre país es va reinventar ella mateixa en els anys setanta i vuitanta. Es va reinventar la tradició com fan els països que miren endavant. La tradició sempre és un procés de recuperació del passat i de reinvenció. Això es manifesta en tots els països que tenen iniciativa , que miren endavant i que estan plantejant la seva renovació. I en el cas nostre tots els processos de festa, de la cultura popular… expressen aquella vitalitat molt implicada en la vida democràtica del país. Recuperar el carrer, recuperar l’espai públic, va ser una de les grans aportacions de la cultura popular i l’associacionisme, la capacitat democràtica que el carrer sigui propietat de la gent.
Totes aquestes coses donen a la cultura popular del país un paper bàsic i no ha estat casualitat que hagi passat tot el que ha passat, perquè el més contemporani que sol haver-hi en la vida d’un país és precisament la seva cultura popular. Justament quan és contemporània vol dir que està viva i la nostra cultura popular i associativa estan més vives que mai.
