La Federació Catalana de Pueri Cantores va néixer l’any 1992 per recollir i desenvolupar la tasca que s’havia fet amb el cant coral a Catalunya des dels anys setanta, concretament amb els cors dels Pueri Cantores. Aquest any han celebrat trenta anys i volem saber com ho ha viscut la seva presidenta, Ester Lara.
Com definiria l’essència dels Pueri Cantores?
És un moviment de cant coral que vincula el cant amb el cristianisme. És una manera de donar a conèixer la cultura del cristianisme, la nostra fe i la nostra religió. Els Pueri Cantores tenen una missió clara: cantar per la Pau.
Quin és el seu primer contacte amb els Pueri Cantores?
L’any 1981 la Germana Carme Piguillem, mestra de música de l’Escola Vedruna de Granollers em va fer una prova de veu per poder formar part de la Coral Albada de la Parròquia de Sant Esteve de Granollers i des d’aleshores que hi he continuat vinculada. M’apassiona el cant coral, el seu estil de música i encara més els valors i convivència amb els companys cantaires, ja que hi he construït amistats que m’han acompanyat al llarg de la meva vida.
I des del 2018 és la presidenta de la Federació Catalana
Sí, de fet és la primera vegada que una dona està al capdavant de l’entitat.
Quin és el paper de la Federació Catalana a la Federació Internacional?
La Federació Catalana és una formigueta dins la Federació Internacional, però ens sentim acollits i se’ns té en compte. Participem de manera activa a les reunions de presidents amb les vint-i-sis federacions de diferents nacionalitats d’arreu del món en la creació de nou repertori, promovent nova composició catalana, assistint als congressos internacionals cada dos anys i entremig un Cap d’Any a Roma…
Què hi fareu a Roma?
Participarem en el 44è Congrés Internacional de Pueri Cantores, del 28 de desembre a l’1 de gener. Hem format un cor de gent d’arreu de Catalunya i farem diverses activitats com les pregàries per la pau, concerts a unes quantes esglésies de Roma o la missa de les nacions. L’acte estrella és la missa internacional d’Any Nou, que és quan cantarem al Vaticà amb el Papa. És una experiència molt enriquidora i impressionant. En total serem uns quatre mil cantaires d’arreu del món.
Aquest any heu estat d’aniversari, heu fet trenta anys com a federació. Per a celebrar-ho heu fet un musical de creació pròpia “Príncep d’Egipte”, que ha tingut molt bona rebuda. D’on surt la idea?
Teníem la idea de fer un musical atractiu i de qualitat, però sense perdre la nostra essència. És un musical de caràcter religiós que parla de valors a través d’un passatge de la Bíblia, amb orquestra, cant coral, solistes i actors professionals, alguns excantaires. També és veritat que no era la primera vegada que el fèiem, però era en petit format i diversos cantaires ens havien demanat de fer-lo conjuntament.
I va ser un èxit
Sí, el vam fer el 4 de novembre al Teatre Auditori de Granollers i vam exhaurir les entrades de les dues sessions.
Quines altres activitats heu fet per celebrar els trenta anys?
Per preparar el musical vam organitzar unes colònies musicals el juliol passat. Després de la pandèmia volíem tornar a fer xarxa després de temps de no poder-nos trobar, i així vam poder unir-nos, cantar de nou plegats i forjar amistats.
Al novembre vàrem fer un dinar amb els expresidents, directors i membres de junta que han donat vida a la federació durant aquests trenta anys.
La cloenda ha estat cantar donant gràcies amb una missa el 3 de desembre a la catedral de Terrassa amb el bisbe Cristau acompanyats de representants de la Federació Internacional i del Moviment Coral Català.
I publicareu un llibre
Sí, la Federació de Cors Joves ens va demanar que aquest any publiquéssim conjuntament un llibre de composició dedicat a la música litúrgica. La idea és poder fer una trobada de les dues federacions a Montserrat a l’inici del pròxim curs i convidar l’escolania mixta, fent una descoberta d’aquest repertori per donar-lo a conèixer i incorporar-lo als nostres programes.
En una societat cada vegada més diversa i menys religiosa, quin paper hi tenen els Pueri Cantores?
Avui en dia, dir que formes part d’una coral o escolania d’església no ajuda a promocionar el cor, a diferència d’altres ciutats d’Europa on està molt consolidada la música amb la religió i l’escola. A Alemanya, per exemple, hi ha més de noranta mil Pueri Cantores, mentre que a Catalunya amb prou feines arribem als dos-cents. És un deure i una necessitat nostra evolucionar. Els nous cors que es creen tenen la identitat de cor de parròquia, però no han de perdre de vista que també són una entitat de la ciutat. S’ha de procurar, a banda d’acompanyar els actes religiosos, fer concerts i activitats que t’obrin a la societat i participar en la cultura de la ciutat i del país.
Es creen nous cors?
Ens costa mantenir els cors federats i aconseguir que s’inscriguin nous cantaires, però és un mal genèric a tot el cant coral català. Funciona més l’activitat participativa, temporal i atractiva. Crec que les activitats que fem han de ser de qualitat i hem de donar incentius perquè els espectacles vagin més enllà de la parròquia.
Com veu el futur d’aquestes entitats?
És difícil tirar endavant una federació com aquesta, però crec que ara mateix els passa a moltes entitats. La celebració del trentè aniversari ha estat una gran aposta per remuntar els cors, sobretot els més petits. Hem provocat trobades amb molta gent d’alt nivell per valorar el nostre futur. Crec que el nostre futur implica poder oferir activitats concretes i que els cantaires puguin escollir a quines participen i a quines no.
Com valora aquests anys com a presidenta de la Federació?
No és gens fàcil moure’s en un món majoritàriament d’homes, directors, compositors i capellans, però cada vegada em sento més valorada i tinc la sensació que em tenen en compte.
Sí que costa que l’Església accepti que els cors i escolanies no tinguin una implicació al 100% amb l’activitat parroquial i el fet d’estar constantment pensant en com fer activitats atractives que ajudin a mantenir la implicació de cantaires i famílies o com ajudar a les escolanies i corals a trobar recursos econòmics per tirar endavant. Tot i això, em sento satisfeta de la pedra que hem picat amb tota la junta, que som un gran equip i estic orgullosa de tot el que hem aconseguit.
Espero que els Pueris catalans continuïn cantant per la Pau al món molts anys més!!!
