Què ets a Ca Revolta?
Coordinador.
Funcioneu de manera assembleària?
No exactament, però sí pel que fa al repartiment d’obligacions.
Com arribes a Ca Revolta?
Des del moviment comunista. Quan desmuntàrem allò, vèiem que continuava havent-hi una escletxa entre els moviments socials i el món cultural valencians i decidírem crear un espai que aplegara aquests dos àmbits.
Què és exactament Ca Revolta?
Una associació nascuda el 2000 amb l’objectiu d’impulsar un projecte obert als col·lectius valencians on confluïren diversos àmbits d’intervenció sociocultural.
Per què s’anomena així?
Perquè volíem que fos un revulsiu dins la societat valenciana.
Quins són els vostres àmbits d’intervenció? Tot allò que tinga a veure amb la cultura. Ací es reuneixen músics, poetes, fotògrafs… i s’hi fan presentacions de llibres, conferències, taules rodones, exposicions artístiques…
Quins objectius perseguiu? Crear una consciència crítica per tal d’avançar, acabar amb l’atomització i apoderar els valencians.
En quins projectes esteu? La defensa del territori, el feminisme i la lluita contra la globalització, la pobresa i l’exclusió. Per exemple, donem suport a les convocatòries contra la Llei Wert i tots els tercers dies de cada mes per tal d’exigir responsabilitats en l’accident de metro de 2006 on morí tanta gent.
I els drets nacionals?
Potenciem l’extensió de la llengua amb classes i pràctiques per a la gent que vol aprendre. Tenim voluntariat en valencià i n’hi incloem activitats relacionades.
Per què elegíreu Velluters?
Perquè és el barri històric més representatiu de la ciutat, ens agradava i pensàvem que així ajudaríem a la seua necessària rehabilitació. De fet, el nostre és un edifici rehabilitat, amb part d’habitatges particulars i part de públics.
Quina és la vostra estructura organitzativa?
Tenim el consell, l’assemblea i la permanent. Aquesta darrera es reuneix per sectors cada setmana. Però hi ha més grups i associacions que s’hi apleguen i duen a terme un munt d’activitats, com el moviment Per l’Horta, i altres de lúdiques. Jo, per exemple, sóc responsable de l’assemblea d’aturats. Estem encetant projectes, com muntar cooperatives d’agricultura ecològica i bioconstrucció en canya o formar aturats amb tècnics especialitzats. És el cas del grup “Arquitectura se mueve”, procedent de la Politècnica..
Quin grau de llibertat hi ha dins cada secció?
Total. La gent es reuneix en comissions i aquestes decideixen.
Què teniu en compte a l’hora de plantejar un programa o fer una oferta?
Que cobrisca objectius socials i culturals.
Què hi ha del vostre finançament? No rebem cap subvenció. Vivim de les quotes dels socis i d’algunes activitats. Els artistes són molt generosos i donen obra o fan actuacions sense cobrar. No haguérem pogut aguantar sense ells perquè sempre hem estat en crisi.
De què us sentiu orgullosos?
De les iniciatives que han trobat lloc en aquesta casa, com “Jo no t’espere” o “Ja en tenim prou”. Ara mateix estem treballant en la carta de drets socials, a la qual donen suport tots els partits llevat del PP.
I com estan les relacions amb el poder?
Molt malament. De l’Ajuntament i la Generalitat sols ens han arribat denúncies. Hem hagut de pagar fins a 60.000 euros en multes i reduir al màxim activitats que ens hagueren aportat moltes possibilitats. Però estem aguantant a pesar de la crisi.
Què necessitaríeu?
Més socis i que ens deixen en pau. Si n’arribàrem als 1.000, podríem funcionar folgadament.
Teniu relació amb altres associacions?
Sí, amb tot el teixit associatiu valencià.
I amb el Principat?
No massa; encara que durant un temps va haver reunions ací.
Però sí que han vingut artistes i escriptors, oi?
Sí, des de sempre i continuaran venint-ne.
Com veus el futur de l’associacionisme al País Valencià?
Ara mateix hi ha un cert auge, perquè la gent està més activa. Al principi estàvem el Micalet, la Fundació Octubre i nosaltres. Ara està el Racó de la Corbella i d’altres i no ha anat en detriment dels que ja hi érem.
I el present?
Molt important, perquè tota situació de crisi és un bon moment per a qüestionar-nos on som i on cal anar. I volem continuar servint per a generar idees i construir projectes socials que demanden els ciutadans. Sempre que hi ha hagut una campanya, aquí hem estat.
Pepa Úbeda.
