Entrevista a David Pagès i Cassú (Sant Joan de Mollet, 1968), llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona. Comparteix tasca docent amb les de dinamitzador cultural i escriptor. Col·labora en diversos mitjans de comunicació. Compta amb diversos guardons (Premi Aina Moll i Marquès, 2013; ADAC de Normalització Lingüística i Cultural, 2021…). Ha publicat, entre d’altres, Referents. 40 entrevistes a personalitats dels Països Catalans, Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), Bones llavors, Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes, i Baules. Cartes generacionals.
Com presentaries Baules. Cartes generacionals?
Durant gairebé tres anys vaig demanar a descendents i estudiosos d’homes i dones referencials, tant per la seva humanitat i compromís cívic i ètic com per la seva trajectòria i obra —alguns de ben coneguts; d’altres, potser no tant, però d’igual manera exemplars i modèlics—, que escrivissin dues cartes, una a l’avantpassat o bé a la persona estudiada corresponent; l’altra, a descendents, als joves o bé a estudiosos d’una altra generació.
Com va sorgir la idea del llibre?
El fil conductor és contribuir a donar a conèixer Catalunya i el conjunt dels Països Catalans, els seus homes i dones il·lustres i els seus millors atributs com a poble, la qual cosa m’ha portat, també, a estar obert a les altres llengües, cultures i països. Em va semblar que el gènere epistolar, que té un reconegut prestigi i una llarga tradició en el món literari, podia donar molts bons resultats i, alhora, transmetre una cosa molt important: passat sòlid, present actiu i futur esperançador.
Ens podries indicar alguns dels personatges que hi apareixen?
Antoni M. Alcover, Josep Alsina Bofill, Miquel Batllori, Antoni Bayés i Fuster, els il·lustres fundadors del Casal Català de Brussel·les, Pompeu Fabra, Francesc Ferrer Pastor, Josep M. Folch i Torres, Alexandre Galí, Isidor Macabich, Marià Manent, Francesc Manunta, Joan Maragall, Rafael Masó, Francesc de Borja Moll, Jesús Moncada, Joan Oró, Maties Palau Ferré, Josep Pallach, Josep Pla, Santiago Sobrequés, Joan Tomàs, Joaquim Vayreda…
Per què volies parlar-ne?
Perquè son persones que, des del propi talent i amb esperit de servei a la societat i al país, van fer la seva tasca amb vocació de qualitat. En aquest món globalitzat, cal, més que mai, reivindicar les diferents maneres de fer i de veure el món, les identitats, les llengües… i necessitem fars, llums, referents… El bon fer d’aquestes persones esdevé estímul i guiatge. Les lliçons que ens transmeten les seves vides ens poden ajudar a millorar com a persones i, també, com a societat i país.
Quins són els objectius de l’obra?
El primer, una voluntat didàctica, divulgativa, pedagògica amb un tarannà i un to constructius. El segon, transmetre confiança, esperança i positivitat vers el futur de la llengua, la cultura, el país… El tercer, canalitzar i enfortir complicitats, connexions, nexes… entre els diferents pobles de parla catalana, començant pel seu eix vertebrador: la llengua, un dels temes centrals del llibre. El quart, contribuir a fer visibles unes dones la tasca i la determinació de les quals va ser molt important per a la igualtat de drets i per al reconeixement social que ha assolit la dona en les darreres dècades. Van haver de fer front a moltes dificultats i incomprensions, però van sembrar unes llavors que continuen donant bons fruits: Caterina Albert, Maria Àngels Anglada, Conxita Badia, Mari Pepa Colomer, Dolors Condom, Aina Moll, Simona Gay, Carme Karr, Maria Elena Maseras, Aina Moll, Montserrat Pino, Didín Puig Grau, Teresa Rovira i Maria Rúbies.
Podries parlar-nos de les epístoles?
Les epístoles han estat escrites per persones diferents amb d’edats, estils i tractaments ben diversos. No obstant això, les paraules qualitat i interès són coincidents en totes elles. I contenen uns ingredients que els donen un requisit ben preuat: «valor afegit». És a dir, hi apareixen aspectes d’enorme vàlua i alguns totalment desconeguts o poc coneguts. I, encara, aspectes anecdòtics i personals, la qual cosa les impregna d’una especial emoció i sensibilitat, que les fa més humanes, properes i profundes. I, molt important, el temps dilatat entre emissor i receptor ofereix al lector una perspectiva històrica formidable, que dona testimoni d’un període ple de moments emocionants i extraordinaris, com també molt complexos i difícils.
Quantes persones han escrit les cartes?
Quaranta-cinc, una de les quals soc jo mateix. He escrit dues cartes relacionades amb Jacint Verdaguer, una, a ell mateix, i la segona, als meus fills, fillols i nebots.
Quins criteris hi has emprat?
N’han calgut de diferents, com ara que els ascendents no hagin nascut gaire més enrere dels anys cinquanta del segle xix, que hi hagués personalitats de tots els Països Catalans i que pertanyessin a camps professionals diferents.
Com has facilitat el coneixement dels personatges als lectors?
A l’inici de cada capítol hi ha unes pinzellades biogràfiques per tal de situar-lo. També n’hi ha d’altres que situen la persona, o les persones, que han escrit les diferents cartes i aquelles a qui les han adreçades.
Quin espai de temps comprenen les cartes?
Des del setembre del 2019, que és quan s’inicià el projecte, fins al febrer del 2022, que és quan se’n recollí l’última. Tot necessita el seu temps i el seu curs. Moltes altres persones podien haver format part de la tria, certament, però la grandesa de les que hi apareixen és indiscutible.
Has escollit personatges de tots els Països Catalans. Podries indicar-nos els noms dels procedents del País Valencià?
El P. Josep Miquel Bausset (monjo de Montserrat) escriu la primera de les seves dues cartes al seu pare, Josep L. Bausset. La segona a Jaume Vallés Mayor, fill de Santi Vallés Casanoves, biògraf de Josep L. Bausset. Francesc Ferrer Escrivà i els seus fills, Francesc i Elionor Ferrer Rubio, escriuen una carta, respectivament, al seu pare i avi, Francesc Ferrer Pastor. El Dr. Ramon Trullenque escriu una carta a Didín Puig Grau i la segona, als nens de Benimodo. I Enric Valor i Hernàndez i Maria Dolors Gea Valor, fill i neta d’Enric Valor, escriuen una carta al seu pare i avi respectius, Enric Valor Vives.
Per què vas optar per elegir-ne de tots els Països Catalans?
Perquè el meu marc de referència nacional són els Països Catalans.
Hi ha matisos diferents i semblants segons procedesquen de les Illes, el País Valencià o el Principat?
Hi ha un tronc comú que concentra tot el que compartim i, alhora, hi ha matisos segons el lloc corresponent. Hi faig visible un país del qual podem estar ben orgullosos, amb unes arrels ben fondes i amb un patrimoni que fa molt de goig, el qual, entre tots, hem de preservar i projectar.
Hi ha algun tret que els englobaria a tots?
Esperit positiu, sentit profund de servei als altres i enamorats de la llengua i dels Països Catalans.
Amb què has gaudit més en la confecció del llibre?
En l’aprofundiment en la vida i en l’obra de personatges que coneixia poc i que són extraordinaris: Narcís Bonet, Desideri Lombarte, Pere Jou, Isidor Macabich, Maties Palau, Gil Torres Palmitjavila, Tomàs Vidal Bendito, Josep Miquel Vidal Hernández… També perquè hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns totalment desconeguts o poc coneguts. També d’anecdòtics i personals, la qual cosa les impregna d’una especial emoció i sensibilitat, que les fa més humanes, properes i profundes. I, molt important, el temps dilatat que hi ha entre l’emissor i el receptor dels textos ofereix al lector una perspectiva històrica formidable, que dona testimoni d’un període ple de moments molt emocionants i extraordinaris, com també molt complexos i difícils.
Què t’ha fet patir?
Vaig voler seguir de prop l’assoliment dels criteris didàctics, pedagògics i de to positiu que demanava als participants, els quals, cal dir-ho, van resoldre-ho molt bé.
Quina va ser la recepció de les persones a qui vas demanar que enviaren les epístoles?
Molt bona. Els estic molt agraït perquè l’exercici que es demana no és una tasca fàcil i, alhora, té una gran càrrega sentimental.
D’on prové el teu interès en les persones i els fets històrics?
Perquè son indeslligables. Baules projecta personatges referencials però també, gràcies a aquests homes i dones, es ressegueixen fets cabdals de la nostra història dels darrers 150 anys.
