És un moment del retorn del nacionalisme sard…
Aquells anys vivim a Sardenya el seu retorn. És el moment on en Mario Melis, líder històric d’aquest moviment, és elegit president del govern autonòmic de Sardenya. És un gran moment que obre un ventall de relacions internacionals amb Europa principalment.
Quin és el paper que juga l’Alguer en aquesta situació?
L’Alguer també vol relacionar-se amb les institucions catalanes. A dos nivells. Per una banda el nivell lingüístic, cultural, acadèmic i per altra a nivell institucional. L’Alguer entra en relació amb molts municipis de Catalunya. La cosa camina bé i va creixent.
Els anys noranta, però, hi ha una situació diguem-ne que difícil…
Hi ha una tendència i un intent a que les relacions de l’Alguer amb Catalunya passin per les relacions personals i d’alguna manera quedar-se en el nivell més romàntic i anecdòtic. Cal tenir en compte que l’Alguer té els seus problemes, una ciutat amb forta immigració i on hi ha un problema d’integració (els nouvinguts no aprenen el català perquè l’ensenyament és totalment en italià),… L’experiència de la meva alcaldia no va trobar a les institucions catalanes aquella resposta, aquella oportunitat que aquestes institucions podrien jugar amb un alcalde catalanista com mai havien tingut, perquè s’ha pogut veure d’una manera distorsionada. En aquest sentit he de dir que l’Alguer no serà mai part integrant d’un projecte polític català.
Com concretaríeu la vostra posició?
Nosaltres reivindiquem la total presència a dins de la comunitat internacional de llengua i cultura catalana. L’Alguer vol contribuir i donar empremta en aquest sentit. L’Alguer és la vitrina internacional a Itàlia d’allò que és Catalunya i d’allò del que pot ésser el conjunt dels països de llengua catalana. I tot això ha passat perquè ho han volgut els algueresos. Nosaltres hem vingut espontàniament. Qui ha salvat la llengua a l’Alguer han estat els sards, els que han vingut de l’interior, a repoblar-la. Fins els anys cinquanta s’integren lingüísticament salvant la pròpia llengua com a llengua de casa, de família, integrant-se, aprenent el català, parlant en català i transmetin el català.
Que creieu que ha de fer l’administració catalana en aquest sentit?
Cal que les administracions catalanes mirin amb una mica més d’objectivitat i d’atenció tot allò que passa. Considero que és interpretat amb massa simplicitat.
Jo crec que s’ha de respectar primer de tot allò que és el moviment propi de l’Alguer i donar-li oportunitats concretes, perquè a l’Alguer tenim molt d’interès i ganes de fer coses tal com hem anat demostrant. Per exemple a l’UCE des de fa trenta anys, implicant-nos en projectes com la Jove Orquestra d’Intèrprets dels PP.CC. Nosaltres respectem la voluntat de la Generalitat però no entenem quina és la seva filosofia ni la finalitat política per mantenir cinc anys una oficina de la Generalitat a l’Alguer. Per tot plegat sembla que es tracta d’una relació tutelada, cosa que no és cert. Hem de caminar al mateix nivell.
Les relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans.
Des de fa força anys hem mantingut una molt bona relació, desenvolupant diferents projectes. Tenim presència d’algueresos a diferents seccions de l’IEC. Això és un bon exemple del que creiem que s’ha de fer. D’ésser respectats i ser presents a les realitats i projectes que tenen un sentit pancatalanista. Això és el que nosaltres demanem.
Com enfoqueu el futur?
És clar que també l’Alguer té una situació interna conflictiva, però sempre ho vivim de manera serena, trobant maneres de relacionar-nos i de treballar plegats. Aquesta és la nostra manera de fer. Sobre els temes de llengua i cultura sempre hem trobat una manera de col·laborar i de dialogar entre les entitats alguereses. És en aquest sentit que amb les institucions nosaltres demanem un diàleg i un respecte.
