Carles Martí i Vilar (Borriana, 1972) és llicenciat en Medicina i Cirurgia, professor d’Educació Secundària (Especialitat de Biologia i Geologia) i estudis de clarinet i dolçaina. Forma part de l’Associació de Gegants i Cabuts, de la Colla de Dolçainers i Tabaleters i del Grup de Danses Tradicionals l’Arenilla. Tots tres, de Borriana.
D’on ve el teu interès per una associació de Nanos i Gegants?
Sempre m’ha agradat la cultura popular. Pertanyia a la colla de dolçainers i vaig començar a tocar per al grup de danses local. En els festivals de folklore que organitzàvem, vam incloure una trobada de Gegants i Cabuts el 2007. Hi acudiren colles de la zona i Borriana hi va participar amb els Gegants i Cabuts del barri de la Mercè. Començàrem a visitar les colles que havien vingut i el 2008 em va «entrar el cuquet» de constituir l’Associació de Gegants i Cabuts de Borriana. Les trobades començaren el 2009.
Podries parlar-nos dels Gegants i Cabuts de Borriana?
És una associació molt familiar. La majoria d’integrants són parelles o famílies amb xiquets. Intentem portar colles noves a les trobades, afegir actes nous i viatjar a noves localitats. En les trobades, incorporem tallers de Cabuts per als xiquets, l’homenatge del Geganter d’Honor a una persona que haja destacat en el manteniment i promoció del món geganter local, l’ofrena de flors amb els gegants, visitem escoles, hem arranjat un espai per visitar les figures existents a Borriana… Som una colla molt activa, amb ganes de novetats i de donar a conéixer aquest àmbit de la cultura popular valenciana.
Podries fer un poc d’història del moviment?
El 2009, un membre de la Colla de Nanos i Gegants de Vinaròs va crear un grup en Facebook. Volia aglutinar colles geganteres i portadores d’imatgeria, que la gent i les colles interessades en el món geganter valencià reberen informació i vertebrar les colles en un mateix espai i interconnectades en la xarxa.
El 3o de gener del 2010, en el III Aplec de Gegants i Cabuts de Borriana, aquell grup va propiciar que cinc colles convidades aprofitaren l’espai compartit per a parlar de crear un col·lectiu que aglutinés colles i portadors del Mon Geganter valencià. Foren les de Benetússer, els “Dansants del Corpus” de Castelló de la Plana, Borriana, Benicarló i Vinaròs. Hi van proposar una assemblea informativa per al 27 de març del 2010 al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Benetússer. Fou un punt de partida per saber què es podia aconseguir.
Tot i que algunes colles valencianes ja formaven part de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, era una experiència nova començar de zero: un món Geganter valencià s’encarregaria de reviscolar-lo i dinamitzar-lo. Vam percebre que hi havia una gran desconnexió entre les colles valencianes, a més d’una gran davallada en la tradició.
Quan es va constituir la Federació Valenciana de Nanos i Gegants? Per què es va constituir? Des de quan ets president?
Amb les idees clares, convocàrem una assemblea per constituir la Federació el 22 de maig del 2010 a Benetússer. Un dels moments clau de l’Assemblea va ser l’elecció dels noms: Agrupació? Federació? Confederació? Unió d’Associacions?… Cabuts? Nanos? Cabets? Cabolos? Cabeçuts?… Havia de representar el món geganter valencià. La denominació final va ser “Federació Valenciana de Nanos i Gegants”.
Aquell dia, tretze colles varen aprovar i signar els estatuts. El món geganter valencià mai no havia tingut un espai que representés les colles de Nanos i Gegants. El 2010 vam percebre que hi havia una gran desconnexió entre les colles valencianes, a més d’una gran davallada en la tradició. En l’assemblea de Godella, el 2 de desembre del 2012, em van nomenar president.
On i quan es va presentar oficialment?
A Alcoi, el 8 de juny del 2014, coincidint amb la seua 19a Trobada de Nans i Gegants, grup que ja tenia molta experiència en l’organització de trobades. Varen ser uns amfitrions excel·lents. Posteriorment, s’han organitzat les Trobades de Castelló de la Plana (2016), Borriana (2017), Vinaròs (2019), Daimús (2022) i l’Alora (2023). Aquest any, el 14 de setembre se celebrarà a Monòver.
Quines son les finalitats de la Federació?
Els nostres objectius son fomentar la relació entre les poblacions que tinguen grups de Gegants i/o Nanos; donar suport i assessorament a tots els grups en del món geganter; ajudar en la constitució de noves colles; promoure activitats encaminades a difondre la festa dels Nanos i Gegants; recuperar i fomentar la tradició d’aquesta festa per tot el territori valencià; mantindre contacte amb federacions d’altres territoris i establir-hi vincles; celebrar trobades periòdiques amb els Nanos i Gegants valencians; col·laborar amb les entitats que promoguen activitats relacionades amb Gegants i Nanos: trobades, investigacions, publicacions; i promocionar l’acompanyament musical i els balls de Nanos i Gegants.
Trets comuns de les associacions
L’interés pel món de Gegants i Cabuts i la cultura popular; ganes de conéixer noves colles, noves figures, noves localitats; i l’aplicació del que descobreixes en les trobades i les activitats en general. El nexe d’unió, que totes les colles tinguen Gegants i Cabuts.
Trets diferenciats
Les associacions són molt variades. La majoria són colles de Nanos i Gegants, però també hi ha associacions culturals i festives amb altres activitats que tenen gegants: grups de danses, colles de dolçainers, moros i cristians, correfocs, associacions de veïnes o de festes… Pel que fa a les figures, n’hi ha amb Nanos i Gegants, altres només amb Gegants o només Nanos o que, a més de les figures anteriors, tenen cavallets, haques o dracs.
I trets diferenciats respecte de les colles catalanes?
Un d’ells és la música. Les colles valencianes solen anar acompanyades de dolçainers i tabaleters que pertanyen a colles de músics molt actives durant tot l’any i amb una bona formació. Són molt potents musicalment. En canvi, moltes colles catalanes tenen el seu propi grup de músics que només sol tocar en les seues eixides. Això es nota en el nivell de compenetració dels músics com a grup. Ara bé, algunes colles catalanes porten grups professionals molt bons i hi ha colles catalanes que van acompanyades de batucada, que fan molta festa. Però hi ha gent a qui no acaba d’agradar. Ací no sol haver batucades que acompanyen els gegants.
Quines activitats dueu a terme?
Organitzem la Trobada anual de colles de la federació, tallers i exposicions sobre nanons i gegants, cursos per a portadors de gegants, i també assessorem les colles en organització, contactes, logística, etc.
Per què és important que es mantinguen els Nanos i Gegants com a corrent de la cultura popular?
Perquè mantenim el nostre patrimoni cultural —heretat dels avantpassats—, els lligams amb el territori i el foment de l’associacionisme.
Què han aportat a la nostra història?
Alguns grups han recuperat figures antigues que estaven abandonades, les han restaurades i tornen a estar funcionals. D’altres, han fet rèpliques de les figures antigues per poder traure-les sense que es facen malbé. Finalment, altres han creat noves figures basant-se en personatges històrics o mitològics de la localitat… La casuística és molt variada, però totes ajuden a conèixer la història local i connectar amb l’entorn més pròxim.
Què li diries a algú perquè s’apuntés a la Federació?
Que el món geganter és apassionant, hi trobarà gent encantadora i hi descobrirà tradicions locals i d’altres poblacions que el captivaran. Les activitats estan plenes de diversió, alegria, coneixement de les tradicions, recuperació del nostre patrimoni, estima pels costums, esperit de superació, creixement personal i participació social.
