Els anys setanta la Fundació Mundial de la Naturalesa va promoure un projecte de protecció del voltor comú que tenia una colònia a l’Alguer.
Al voltant d’aquesta iniciativa una colla de joves universitaris sensibilitzats pel tema ambiental van formar un grup operatiu en defensa d’aquesta espècie. Sobretot per gestionar un espai on es portaven animals morts i impedir o limitar el que els voltors hi mengessin, ja que moltes vegades es tractava d’animals enverinats pels pastors, un costum que hi ha a Sardenya per tal de controlar els gossos salvatges.
Aquesta situació coincideix amb una proposta urbanística molt agressiva.
L’any 1975 al Consell Municipal arriba el pla general del territori dins del qual es troba el projecte d’urbanització de l’espai anomenat Porto Comte.
Si no ho tenim malentès, aquest espai és un referent de la cultura i la història algueresa.
La badia de Porto Comte és un espai sagrat per a tot alguerès. Allí va tenir lloc la batalla naval de 1373 entre els catalans i els genovesos, que van guanyar els primers, cosa que permeté l’assentament de la ciutat de l’Alguer. Doncs en aquest espai que, a banda de les qüestions històriques, es tracta d’un espai natural de molta bellesa, estava previst de realitzar una nova ciutat de quaranta mil habitants. Una nova ciutat turística.
Quina va ser la vostra reacció?
Superat el primer moment d’estupefacció davant aquesta proposta que significaria la destrucció total d’aquest espai, vam començar a mobilitzar-nos per tal de sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica proposant com alternativa la creació del Parc Natural de Porto Comte i incorporant-lo dins del projecte de protecció del voltor, ja que es considerava que no es podia protegir el voltor si no es resguardava el seu hàbitat. Era l’any 1975.
Aquesta situació afavoreix una major consciència social.
Sí. Sorgeixen grups i organitzacions, no sols de l’àmbit ambientalista.
En aquesta situació, quina és la postura de l’Obra Cultural de l’Alguer?
L’Obra Cultural de l’Alguer va néixer el 1985 i és l’associació que neix per la conservació de la cultura de l’Alguer, tenint molt clar que no es pot conservar una llengua sense el territori. En aquest sentit ens impliquem totalment en la lluita per la creació del Parc Natural de Porto Comte juntament amb el conjunt d’organitzacions ambientalistes.
El 1994 es porta aquest tema a escala política.
L’organització “Sardenya i llibertat”, liderada per en Carlo Sechi i dins de la qual en formem part tota una colla de persones implicades en aquesta lluita, guanya les eleccions municipals i Sechi és nomenat alcalde de l’Alguer. S’ha de tenir en compte que dins del seu programa electoral es trobava la creació del Parc Natural de Porto Comte.
Llavors s’inicia un procés d’implicació institucional.
Sí, però d’un manera força interessant i contrària al que acostuma a passar en aquestes situacions. La creació del Parc Natural de Porto Comte és una iniciativa de la població de l’Alguer (ja que és aprovada per unanimitat pel Consell Municipal), que a continuació fou proposada al parlament regional. L’any 1999 es creà el Parc Natural de Porto Comte.
Quina situació hi ha actualment?
A més de la creació del parc, a finals dels anys noranta el govern italià constitueix una àrea marina protegida. Inicialment la gestió estava separada però darrerament s’ha aplegat tot en un mateix organisme. Estem parlant d’una extensió total de 5.600 hectàrees.
Realment és un bon exemple de com se sumen complicitats i voluntats a partir d’objectius concrets. Com a partir de la necessitat de protecció del voltor comú, es veu la necessitat d’implicar el tema territorial, que ens aboca al terreny cultural i social i com en la mesura que aquest procés es desenvolupa es van aplegant voluntats i complicitats.
