Què significa aquest premi per a vós?
Pràcticament és la conclusió d’un camí una mica perillós. Crec que he lluitat, que sóc un home de combat i m’he trobat en una situació de passatge entre dues èpoques de la realitat algueresa. Abans, la identitat cultural i linguïstica algueresa era exclusiva de pocs intel·lectuals. Calia que la gent prengués consciència identitària de l’alguerès, de la cultura i de la llengua. És a dir, que passés dels intel·lectuals a la gent. Això ha portat una necessitat imprescendible per a mi de mediar entre una teòrica unitat lingüística amb la llengua de la gent, la llengua en que nosaltres vam ser ensenyats.
O sigui, entre la llengua estàndart i la variant dialectal.
Sí, però un conflicte intel·lectual, no un conflicte real. Un conflicte de pocs que volen dominar la llengua. S’enfronten les idees de Fabra i de Mossèn Alcover. Alcover recull el patrimoni lingüístic i Fabra, per necessitats polítiques, no dic que s’inventi una llengua però fa una llengua d’una altra manera. Jo he creat una escola l’any 80 que es diu Escola de Alguerés Pasqual Scanu, que pren el nom d’un intel·lectual alguerès que era germà de la meva mare. Ens vam plantejar quina llengua havíem de presentar. La catalana, sí, però respectant la variant algueresa. Hi ha variants que són arcaiques, de sintaxi, de morfologia, de formes verbals… Per posar un exemple, nosaltres no diem ‘tinc’ sinó ‘tenc’. És més correcte dir ‘tinc’ o ‘tenc’? Si seguim la línia filològica veiem que el verb és ‘tenir’. Per tant, filologicament potser és més correcta la forma que hem conservat nosaltres. O la forma antiga de l’auxiliar, que és el verb ésser. Vosaltres, per assimilació amb el castellà feu servir el verb haver. Però no volem imposar la nostra forma de dir a la resta dels Països Catalans de la mateixa manera no volem que ningú ens imposi la seva. Intentem presentar una forma correcta sempre però si hi ha una variant nostra que tingui arguments lingüístics que la justifiquin, s’ha d’ajudar la gent a conservar el patrimoni. La riquesa del català és la seva varietat, que no tenen altres llengües. L’alguerès és una variant, petita però que ha de ser respectada.
Vau ser alumne del pare Batllori.
Sí. Recordo que, per la tesi doctoral, havia de quedar per parlar amb ell i jo intentava de parlar una mica més com ell i no com parlava a casa. I em va dir: “escolta Antoni, jo de català ja en sé prou. O parles alguerès o no vinguis més.”
El català a l’Alguer està en procés de retrocés o es recupera?
No es pot dir. Fa 32 anys que dono cursos per a adults de català alguerès quatre dies a la setmana. Aquest any he tingut la satisfacció que el primer curs era ple i el 80% dels alumnes eren universitaris. Això vol dir que l’interès per la llengua no és només de la gent gran sinó també dels joves. És un bon senyal que la gent està prenent consciència que hem de saber conservar i renovar el valor lingüístic de l’alguerès.
Però parlant al carrer la llengua viu?
Us posaré un exemple que es pot fer servir també a Perpinyà. S’ha de saber on vas per sentir-lo parlar. Hi ha catalans que diuen ‘no he sentit parlar alguerès’. Això és perquè molta gent que s’adreça als desconeguts en italià o anglès. Es tracta de trencar aquesta imposició dels mass media de fer servir aquests dos idiomes d’entrada. Però aquest no és un problema de l’Alguer sinó de tot arreu.
La nit de Nadal canteu El Cant de la Sibil·la a la catedral de l’Alguer. Què suposa per vós?
Fa cinc anys que ho canto. És molt important perquè és una peça molt antiga. El sínode de 1581 va autoritzar que a la catedral de l’Alguer, la nit de Nadal es podia seguir cantant El cant de la Sibil·la. Això vol dir que ja es cantava abans. És la nostra manera de celebrar el Nadal.
Joaquim Vilarnau, periodista.
