Quan parlem de cultura popular i associacionisme sempre ens venen al cap els nostàlgics anys de 1980 amb la recuperació de la festa al carrer. Oimés, la cultura popular ja era això: reivindicació social, ocupació de l’espai públic i l’assoliment de tantes altres llibertats negades durant quaranta anys de pau (sic). Generalment, sempre trobaves als mateixos fent coses diferents: al matí traginant gegants, a la tarda fent el rom cremat i al vespre espetegant carretilles al correfoc del barri o la vila en qüestió. Es tractava de militància social, cercar espais de participació i activació cultural.

Aquest paradigma que tots tenim més que present, sobre el que n’hem sentit molt (inclús massa) a parlar ja no és vigent. La burocràcia de la festa és inassumible per moltes entitats que hi han de dedicar multitud d’hores i cremar massa recursos, fins al punt que per sortir en una cercavila organitzada per l’Ajuntament, cal demanar permisos d’ocupació de la via pública. Poca broma. I, per cert, que pot ser negat per duplicitats d’actes! A banda, hi ha tot el contingut econòmic, de subvencions i concursos de puntuació que em nego a comentar, i que són pur clientelisme polític: llegiu Vallverdú i Vilarrúbias.

Tanmateix, a banda de la bur(r)ocràcia de permisos i subvencions cal tenir en compte l’ocupació comercial dels carrers i places. Quantes cercaviles o professons, quantes manifestacions de patrimoni festiu, immaterial (inclús declarat per la UNESCO com a mundial) es veuen alterades per la privatització del sol públic? I quantes festes no són festives per la pressió dels comerciants i l’establishment? Penso en Sant Bartomeu d’Igualada, festa laborable a la capital de l’Anoia o en Sant Jordi, que fer-la en un festiu seria tot un problema comercial que Déu n’hi do. I ull viu! I no ho és ja? Perquè el poder de l’ocupació de la via pública, per Sant Jordi, el tenen els comerços.

I a Catalunya, el dia dels enamorats no és una festa consumista, que consti! Un altre dia parlem de la gent que compra llibres només el 23 d’abril, dia internacional del llibre.

Més notícies
Notícia: Setmana Santa, i santa paciència
Comparteix
Nil Rider: "Per molts polítics –electes o no– l'aprensibilitat religiosa és només contra el cristià i la seva cultura"
Notícia: Per Carnaval tot s’hi val! O no
Comparteix
Nil Rider: "La idea de la festa com a fet identitari, de construcció social, ens ha de permetre viure-la amb tots els ets i els uts de la comunitat"
Notícia: Any nou, vida nova. I la festa? La festa, vella
Comparteix
Nil Rider adverteix que qualsevol política patrimonial requereix que la societat el defensi i se'l faci seu.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa