Coordinat per Jordi Montlló i Maria Antònia Martorell, el simposi Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO s’estructurà entorn quatre eixos temàtics: les metodologies i actors que participen en la pervivència del pessebrisme, el paper de la tecnologia en la seva modernització, les experiències d’èxit i les estratègies de salvaguarda per a garantir-ne la continuïtat. Les vuit comunicacions confirmades tractaran sobre:
- Festa laica i tradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l’acció festiva. Josep Fornés reflexionarà sobre les celebracions de les festes populars, que per l’exdirector del Museu Etnològic i de les Cultures del Món es troben «entre dos focs. Entre els menjacapellans de la tradició bullanguera i els neobeatistes (…) que van del bracet amb el ressorgiment de la ultradreta catòlica a Europa».
- El saber viu del pessebre: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria Antònia Martorell, el procés de patrimonialització del pessebrisme s’ha de fer amb una clara voluntat participativa. Recollir biografies i relats de vida de pessebristes no ha de ser només una eina de preservació, sinó també d’enfortiment de la identitat col·lectiva.
- El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Enric Benavent considera que un dels trets característics del pessebrisme és la mixtura d’elements profans i sagrats, gràcies a la qual els membres de la Sagrada Família poden conviure amb personatges populars. En una societat cada vegada més allunyada de la religió, Benavent plantejarà els perills que el pessebrisme entri «en una dinàmica de dessacralització» que derivi en la dissolució dels elements sagrats i la «banalització del missatge originari».
- Del taller a l’associació: l’evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni immaterial. L’antropòleg Jordi Montlló plantejarà quina influència han tingut dos fenòmens que s’han desenvolupat en paral·lel: l’esclat del pessebrisme associatiu i la recerca de nous llenguatges artístics.
- Els infants descreguts i el pessebrisme. Josefina Roma abordarà com es viu el pessebrisme en els centres educatius, en l’àmbit comunitari i sobretot en l’esfera familiar. Roma parteix del diagnòstic que la transmissió del pessebrisme es veu amenaçada per la importància de celebracions foranies, i per la negligència dels pares que refusen explicar els mites del cristianisme.
- Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme. La inscripció del pessebrisme a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat serà una oportunitat per reivindicar-ne la dimensió creativa, intercultural i de pràctica associativa. Aquest serà el punt de partida de la comunicació de Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes.
- Procesos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Aitor Ortiz de Felipe exposarà mitja dotzena de tècniques per documentar i catalogar tots els agents i pràctiques relacionades amb el pessebrisme: la identificació dels portadors, la recollida de testimonis orals, el registre audiovisual d’esdeveniments i entrevistes, la investigació arxivística, la confecció d’informes per compartir els resultats de la recerca, i finalment, la creació d’una base de dades oberta.
- Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Des de Múrcia, la indústria de Manuel Ortigas, tancada el 1979, va construir milers de figures. Àngel Peña compartirà com es va dur a terme el projecte per recuperar la memòria de les seves treballadores.
Espai Rauric, punt de trobada del pessebrisme a Barcelona
A la 53a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears es va presentar el projecte del Centre d’Interpretació del Pessebrisme del Pessebrisme Espai Rauric, que s’ubicarà a l’antic taller “El Ingenio”. La iniciativa és liderada per l’Associació de Pessebristes de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes (FCP), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
En un article publicat a la revista Naixement, Ramon Albornà explica que l’Espai Rauric acollirà exposicions –per a mostrar la dimensió artística dels pessebres, però també de caràcter teòric per explicar-ne la vàlua patrimonial—, s’hi organitzaran tallers i cursos pràctics, servirà com a punt de documentació, i esdevindrà la seu de les dues entitats impulsores del projecte.
