A dalt de Montserrat, el mercat artesanal diari —amb mató i altres productes elaborats als pobles de la muntanya— és gairebé una parada obligada en la ruta de turistes i visitants. Però menys conegut és el seu origen, iniciat en la segona meitat del segle XIX per dones pageses, pioneres en un món masculí, que decidiren pujar a l’abadia a vendre els seus productes per sostenir la família.
El Col·lectiu El Brogit, Centre d’Estudis de Castellbell i el Vilar, ha recollit la història a Roques, tota muntanya llegendària sempre té le seves amazones, un documental que reivindica la memòria d’aquelles matonaires, la microhistòria local i el patrimoni rural. En el marc de la 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, el reportatge serà presentat, dissabte 16 de desembre (19 h), al Museu Etnològic del Montseny d’Arbúcies (C./ Major, 6).
El treball és fruit de prop de quatre anys de feina, en què els autors, Anna Oliveres —ella mateixa descendent de matonaires—, Genís Frontera i Margalida Mulet, han entrevistat una trentena de les darreres matonaires, la majoria amb més de vuitanta-cinc anys. Les padrines expliquen com durant anys —abans que asfaltessin les carreteres— van enfilar el camí a peu, a vegades amb mules, com sortien de negra nit carregades amb cistells i sarrions i després de dues o tres hores arribaven al cim. Hi transitaven per cinc corriols diferents, que sortien de Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar, de les Marganelles i del nucli rural Serrat de les Cametes, en el terme del Bruc.
A més de les entrevistes, el documental inclou imatges i vídeos d’època i també una part de ficció sense diàleg i amb una ambientació minimalista i de ritme pausat, que mostra el dia a dia de les pageses i ajuda l’espectador a endinsar-se en aquell món i època.
Roques recupera unes històries de vida molt riques abans que es perdin i salda comptes amb unes dones que van obrir camí i van ser puntals de l’economia familiar, però que mai van ser reconegudes.
