Però a continuació exposa, per després valorar, l’anunci en conferència de premsa del dilluns 3 de setembre, a càrrec de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, que la Flama del Canigó, seria present en els actes de celebració de la Diada d’enguany. Carbó considera: “(…)En aquest cas la Flama del Canigó es converteix en un element escènic allunyat del significat que li és propi i al servei d’un espectacle. Oimés quan hi ha una flama de la resistència a Cardona, totalment contextualitzada en les coordenades de la celebració de l’Onze de Setembre i que hi va com l’anell al dit”.
Per al divulgador de la cultura popular i educador social, “pateix per la instrumentalització” que se’n pugui fer de la Flama del Canigó. “Pop de quatre-cents indrets del país, amb els seus equips de focs, fan possible el miracle de la Flama del Canigó cada 23 de juny. Aquest teixit associatiu de base treballa any rere any per fer arribar amb entusiasme la flama als municipis, als barris, etc. i encendre les fogueres de Sant Joan”.
Si bé Carbó veu també l’aspecte positiu que “aquesta presència singular de la Flama del Canigó a Barcelona, en la diada d’enguany” pot servir “per a difondre-la i promocionar-la”, creu que aquest aspecte és més difícil que es compleixi.
Podeu llegir l’article sencer a Vilaweb, fent clic aquí.
