Com recuperar i posar en valor els escenaris de batalla, els camps de concentració, les rutes d’exilis i de deportació, els refugis antiaeris, els búnquers? I com explicar-los a la societat i a l’aula? El derrocament d’estàtues és un acte de vandalisme o una acció reivindicació política? Poden contribuir les arts i les noves tecnologies a l’estudi i divulgació d’aquest patrimoni?
Són algunes de les qüestions que abordaran les I Jornades Internacionals sobre Patrimoni del Conflicte que se celebraran l’Auditori dels Caputxins amb un programa intens de tres dies, amb prop d’una cinquantena de comunicacions, ponències, taules rodones i panells complementaris. L’objectiu és promoure el debat i discussió al voltant del patrimoni de conflicte –és a dir, espais bèl·lics (com camps de batalla, fortificacions, espais de rereguarda), espais de repressió i reclusió, espais vinculats a la violència colonial o esclavista, o escenaris de genocidis i crims contra la humanitat–, des de múltiples àmbits, l’educació, transmissió, arts, recerca i transferència, etc.
S’hi presentaran tipologies i exemples vinculats a espais patrimonials de conflicte i de memòria de tot Catalunya, des del castell de Sant Ferran de Figueres, els refugis antiaeris de Barcelona i el del Museu Bíblic Tarraconense, fins al patrimoni immaterial del barri de la Mariola de Lleida, passant pel camp de la batalla de l’Ebre i a les fosses comunes de Mallorca.
Però a més, també hi haurà presentacions d’experiències de tot el món, com el genocidi de Srebrenica, els camps de concentracions de Mathausen, Dachau o el de Roccatederighi a Itàlia, molt més desconegut i oblidat, i l’exemple de memòria i violència de gènere Matanza de Mulchén a Xile, inaugurat el passat mes de setembre, que recorda als treballadors que van ser detinguts, torturats i assassinats després del cop d’estat de 1973.
Les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Figueres i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), de la Fundació Solidaritat UB, comptaran amb la participació d’un centenar de noms, historiadors, antropòlegs, arqueòlegs, directors museus i espais de memòria, experts en patrimoni, investigadors, etc. L’historiador Jordi Guixé i Coromines, director de l’EUROM, serà l’encarregat d’inaugurar els tres dies de debat, divendres al matí, (10.30h) amb una conferència sobre models i estratègies de representació del conflicte a Catalunya i Europa.
Consulteu el programa en aquest enllaç.
Inscripcions són gratuïtes fins al divendres 27 d’octubre, a través del formulari en línia.
