Amb motiu del 40è aniversari dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el cicle Construcció democràtica i moviment veïnal (1979-1980). Es tracta d’un paquet d’activitats culturals, d’investigació i de debat que volen rescatar, analitzar i valorar el paper dels veïns i veïnes en la configuració de la nova democràcia municipal. El cicle – organitzat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Municipal de Barcelona i una vintena de grups de recerca local- deixarà testimoni de com aquella empenta ciutadana va contribuir no només a consolidar les institucions democràtiques sinó a transformar l’espai urbà, els serveis públics i la vida cultural de la ciutat.
El cicle “40 anys d’ajuntaments democràtics” inclou una part específica dedicada al moviment veïnal el 1979-1980, amb les següents activitats centrals:
Exposicions: S’han programat exposicions tant generals com territorials. Hi ha mostres com “La democràcia al carrer. Fotografia política del col·lectiu SE-GRÀ (1977-1980)”, que recullen el testimoni gràfic de l’activisme, les manifestacions, la vida als barris i les aspiracions ciutadanes. Altres mostres inclouen exposicions locals als districtes de Gràcia, Sants-Montjuïc i Nou Barris, que volen reflectir com era Barcelona abans de l’elecció democràtica de 1979 i com els barris es van transformar gràcies a l’impuls veïnal.
Taules rodones i conferències: són debats amb persones que van viure aquell moment: activistes de veïns, representants del consistori, historiadors. Un exemple és la taula-debat “Barcelona i el moviment veïnal”, amb veïns de Ciutat Meridiana i Nou Barris.
Jornades de recerca local: s’impulsen espais per a investigadors i centres d’estudi perquè aportin recerques, estudis de cas i anàlisis comparatives del que va suposar aquella primera etapa democràtica. Es vol actualitzar la historiografia municipal i social.
Urbanisme i espai públic: una part important del cicle se centra en l’urbanisme humà. Com per exemple les exposicions i panells sobre la Via Júlia, el II Cinturó, o la transformació de solars urbans en zones verdes o equipaments. Les reivindicacions veïnals van aconseguir que solars que havien de ser edificats passessin a destinar-se a parcs i espais de convivència.
Cultura popular i descentralització cultural: entre les activitats, destaquen les festes, la recuperació de tradicions, els festivals locals i l’impuls de la cultura des dels barris. Es promouen noves formes de participació cultural que van més enllà del model institucional, implicant les associacions veïnals i els barris. L’Ajuntament democràtic va apostar per portar la cultura a tots els districtes, obrir espais per al teatre, l’art i la música popular.
Consulta aquí el programa del cicle de conferències
El cicle també posa en relleu les tensions i dificultats d’aquell període: la precarietat dels mitjans, la desconfiança institucional, les limitacions en recursos municipals (econòmics, tècnics) i la necessitat d’equilibrar urgència social amb projectes de llarg termini. Molts barris patien dèficits de serveis bàsics —aigua, enllumenat, paviment— i les reivindicacions veïnals sobre habitatge i espais lliures xocaven sovint amb les polítiques urbanístiques heretades del franquisme.
Tanmateix, aquells dos anys van marcar punts d’inflexió: es van començar a implementar polítiques de descentralització, es van crear districtes amb certa autonomia, es van obrir espais perquè la veu veïnal fos escoltada, i es van començar a aprovar pressupostos municipals que contemplaven més activament les demandes socials i culturals dels barris.
