A principis d’octubre d’aquest any, alguns mitjans de comunicació anunciaven la decisió, no pas la proposta o intenció sinó mesura ferma, d’ampliar la xarxa d’espais del Museu d’Història de Barcelona amb la integració del Born Centre de Cultura i Memòria.
Betevé, la televisió pública de Barcelona, anunciava que “l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona explica que la incorporació, de caràcter funcional, respon a la “voluntat de donar major coherència a l’explicació actual sobre l’evolució històrica de la ciutat, incidint en l’alt valor patrimonial de les restes arqueològiques que s’hi conserven”.
Afegint sobre la direcció d’un centre i l’altre que “en aquest període de transició Joan Roca, director del MUHBA, assumeix també la direcció d’El Born CCM. La fins ara directora de l’equipament municipal, Marta Marín-Dòmine, continuarà vinculada a l’Ajuntament treballant en el desenvolupament d’un pla municipal de memòria que vol reforçar el paper de la Model i el Castell de Montjuïc com a espais referents en l’àmbit de memòria de la ciutat.”
Les opinions sobre l’assumpte han fet córrer rierols -no arriba a rius- de tinta. Aquí mateix, a Tornaveu, Marta Rovira Martínez ens mostrava la seva opinió a la secció de debat. Més referent a la problemàtica de la Memòria i singularitat del centre del Born que sobre la problemàtica que indica la decisió de l’ICUB.
I quina és aquesta problemàtica? Doncs fàcil: la desaparició progressiva d’algunes direccions de museus en benefici (?) d’una millor gestió de recursos. El Born no és el primer -trobem exemples a Tarragona, Figueres, Manresa…- i tampoc serà l’últim.
Habitualment, la direcció d’un museu dedica gran part del seu temps a l’organització general de la institució i marca les pautes de treball de les diferents unitats de treball, però també pot dedicar-se a la conceptualització i programació de les mostres temporals, registre, conservació… tot segons la mida de la institució, òbviament.
El projecte de definició de perfils professionals de museus de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya, del 2019, també recull algunes de les principals funcions de la direcció d’un museu, centre patrimonial, centre de memòria o museu: “Garantir la identitat i la missió del museu i organitzar, planificar, executar i avaluar els recursos econòmics, tècnics i humans, així com els programes de conservació, documentació, recerca, difusió i comunicació, dins el marc competencial definit per l’òrgan de govern de la institució.”
Desconeixem com s’integrarà el Born al MHUBA, però segur que la pèrdua de la seva direcció és un camí que l’ICUB s’haurà de plantejar en el futur. Un paper o no, que potser el govern municipal vol integrar a aquest espai i altres centres i museus de la ciutat. A la ment venen el Disseny Hub amb la integració del museu i el centre, el Museu de l’Esport, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu de la Música o, un dels meus museus predilectes, el Museu Marès de Barcelona.
Perdre una direcció, o qualsevol estament de l’organigrama, és perdre la identitat del centre, museu o monument. No només la programació, fons, edifici o entorn enriqueix el museu sinó que és bàsic el seu equip i la seva identitat.
On arribarem? Només el temps ens ho dirà!
