Qui llegeix les cartes que milers d’infants (i alguns pares) escriuen als Reis Mags d’Orient? Doncs ningú. Moltes d’aquestes cartes queden perfectament tancades i segellades, tal com les han dut els infants a Ses Majestats els dies abans de la gran arribada. Moltes també han estat enviades sense tancar, i això m’ha permès descobrir que algunes són autèntiques obres de l’art dels treballs manuals casolans.
Visitant l’Arxiu Comarcal del Maresme vaig descobrir-hi els arxivadors que guarden amb les cartes d’algunes de les saques que reben els carters reials, els patges. La curiositat m’ha empès a obrir-ne algunes per comprovar què hi diuen, les cartes, i com són. He mirat les cartes del 2006, que són les de més antic que tenen a l’Arxiu, i les del darrer any, el 2023. Hi he vist algunes diferències. El 2006 les cartes estaven escrites majoritàriament en fulls de “carta reial” que regalen les botigues de joguines, els ajuntaments o altres entitats i institucions. En canvi, el 2023 gairebé eren inexistents aquest tipus de fulls comercials o corporatius.
Podríem dir que la gran diferència entre les cartes escrites fa vint anys i les d’ara és que les actuals estan fetes amb més creativitat, però alhora perdent la vessant escrita en favor de la il·lustrada. Cal entendre també per carta il·lustrada un full composat amb els retalls de fotografies de les joguines extrets dels prospectes i guies de les cadenes comercials. Això és una confirmació d’un canvi cultural, de la cultura escrita a la cultura audiovisual? No m’atreviria a dir tant, perquè me’n faltarien dades. Però m’hi ha fet pensar.
Algunes cartes, sobretot les dels més menuts, són producte d’un treball de creació conscient: cartes amb els Reis d’Orient fets amb goma eva i enganxats al sobre, o bé amb dibuixos que donen forma a la carta. Una altra impressió que n’he tret és que les cartes del 2006 contenen més explicacions sobre si s’han portat bé que no pas les del 2023. Això deu formar part d’aquesta concepció més narrativa, més literària, que s’ha anat perdent en les cartes del 2023. També hi he trobat, en les del 2006, més cartes compartides amb els germans. I molts sobres ben tancats, que esperen encara ser oberts. És perquè abans hi havia més formalitat?
Pel que fa a les joguines, les nenes i els nens continuen demanant coses diferents. No sé si el problema és que les joguines són sexistes. Més aviat percebo en aquestes cartes el producte d’una socialització que va molt més enllà de les decisions familiars i que té a veure amb els rols socials establerts. Les nenes continuen demanant nines. El 2006 la Barbie es demanava més que no pas el 2023. La gran operació de màrqueting de la pel·lícula Barbie haurà tingut el seu efecte el 2024? El 2006 es demanaven més bicicletes i el 2023 es demanen més tauletes, mòbils, maquillatges i ungles postisses. Però es continuen demanant playmobils, legos, Tamagotchis, disfresses, cotxes, jocs de taula, etc. Hi ha joguines que no passen de moda. Hi ha joguines que han volgut i voldran tots els infants. Però hi ha alguns regals que definitivament han passat a la història, com les pel·lícules en vídeo que es demanaven als Reis Mags, encara, el 2006.
Potser tenia la il·lusió de trobar algun missatge que reforcés els valors educatius en la infància. He llegit algunes cartes que demanen coses com pau, salut, felicitat… Però són ben poques. I alguna m’ha sobtat, com la d’aquell infant que demana als Reis que li portin “alguna cosa més que vosaltres vulgueu” i que es recordin “de tots els pobres del món”.
