Pitjor que no saber resoldre un problema és no tenir-lo identificat o bé no rumiar solucions amb prou ímpetu. Aquesta és la màxima que es pot extreure de la presentació del monogràfic Patrimoni Immaterial i Acció Climàtica, celebrada ahir a la tarda a la seu d’Amics per a la UNESCO de Barcelona. Publicat en el Canemàs 29, consisteix en la traducció al català i a l’aranès d’una declaració internacional sobre canvi climàtic i PCI impulsada i consensuada per la ICH NGO Forum. Per debatre entorn el contingut de l’articulat es va comptar amb Lluís Garcia Petit (ICOMOS), Anna Boqué (Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica) i Albert Carreras (Museu Terra).
Com a prolegomen a la taula rodona, Antoni Serés va explicar que la declaració renova el compromís de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, entitat editora del Canemàs, d’apropar a la societat catalanes declaracions d’especial interès sobre PCI publicades en el marc UNESCO. El director de la revista va recordar que fa deu any ja es va traduir al català i a l’aranès la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Per Garcia Petit, un dels objectius de la declaració precisament és incidir en la necessitat d’aplicar els continguts de la Convenció en la màxima amplitud impossible. En aquest sentit, va definir-la com un «crit d’alerta» perquè el debat global que s’està produint sobre el canvi climàtic tingui en compte el PCI. Les recomanacions aprovades per ICH NGO ho aborden des de múltiples vessants. A tall d’exemple, es preveuen mesures per pal·liar els efectes del canvi climàtic a partir de la salvaguarda de les expressions culturals autòctones. Una de les que presumiblement tindran més impacte mediàtic és l’exigència, a les candidatures que volen ser inscrites a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial o a la Llista de Bones Pràctiques, a explicitar quines amenaces té el canvi climàtic en els elements proposats.
A Catalunya, els castells són una de les expressions ja inscrites a la Llista Representativa. Boqué és coautora de l’estudi Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic. Mesures d’adaptació plantejades des de les colles castelleres, gràcies al qual s’ha pogut determinar que la temperatura a les places ha augmentat cada deu anys una mitjana de 0,3-0,4 graus. Els investigadors de l’estudi van demanar a les colles que expliquessin com els hi afectava el canvi climàtic, fessin una relació de mesures que podien prendre per adaptar-se i finalment les ordenessin segons el grau de prioritat i viabilitat que els hi conferien. La investigadora va subratllar que les decisions a prendre en l’organització de les diades correspon a les colles, no pas als científics. Segons Boqué, si s’executen polítiques de prevenció—aclimatació d’espais, roba transpirable, garantia d’ombres, ús de vaporitzadors per refrescar l’ambient…—no serà necessari canviar el format (horari i durada) de les jornades.
Carreras va apuntar que les novetats normatives i les tecnològiques seran debades si no van acompanyats d’un canvi cultural capaç de canviar els comportaments socials. Decisions quotidianes—comprar aliments de temporada o processats, anar a la botiga de barri o demanar que et portin el menjar a casa a través d’una empresa explotadora—tenen una gran importància en la configuració de models socials sostenibles. És important, va afegir, que aquest procés de conscienciació sigui liderat pels actors i equipaments culturals, que tenen la responsabilitat de mesurar el seu impacte ambiental, com a pas previ imprescindible per aconseguir reduir-lo.
El govern català treballa amb l’objectiu d’aprovar la Llei de Patrimoni Cultural Immaterial i la Llei de Drets Culturals en aquesta legislatura. Preguntats sobre com s’hi poden encabir les polítiques de sostenibilitat, els ponents van fer una apel·lació conjunta a fer un enfocament transversal. En altres paraules, a valorar quin impacte tenen les mesures aprovades per qualsevol Departament en la salvaguarda del patrimoni. Garcia Petit va proposar que el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible tingui en compte el PCI com a variable d’estudi. Boqué va fer una petició semblant, en preguntar-se per què l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic no fa una aproximació des del patrimoni immaterial.
En el parlament de cloenda, Carol Duran va instar a “aprendre molts dels nostres avantpassats, que tenien una relació més sostenible amb l’entorn”. La directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va aprofitar la intervenció per recordar que l’OSIC ha obert una línia de subvencions per a l’organització d’activitats relacionades amb el Mondiacult 2025, previst aquesta tardor a Barcelona. Una de les línies de treball de la reunió de ministres de cultura tractarà sobre Cultura i Acció Climàtica. Serà una nova oportunitat per reivindicar que la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial té un fonament cultural, però ha d’impregnar el conjunt de polítiques públiques.
