La castanyada ja és història. És una tradició que no ha superat l’embranzida de la nova celebració que s’ha imposat els dies previs a Tots Sants: el Halloween. Però la nostra tradició basada en la imatge de la castanyera vora el foc no és pas la forma originària d’aquesta celebració vinculada a la tardor i els morts. De fet, hi ha tradicions que tenim oblidades i ara associem a Halloween, però que en realitat també se seguien a Catalunya: buidar una carabassa i col·locar-hi una espelma a dins, protegida dels vents, per indicar el camí als morts que ens venien a visitar. Les castanyes, les ametlles… són els fruits de la tardor, abans de la mort de la natura. I els panellets, els petits pans que els romans posaven a les tombes dels morts per al viatge que havien de fer. Als pobles dels Països Catalans, els infants ja demanaven dolços de porta en porta durant Tots Sants.
Segurament la celebració que jo vaig viure de petita, que tampoc no era pas gaire celebrada, restringida a menjar castanyes i moniatos, havia estat desproveïda d’aquests elements per dos factors: la influència de l’Església en plena dictadura franquista, que concentrava tot el poder per a definir el relat i el contingut sobre allò que marcava el nostre calendari; i el trànsit de la vida rural a la vida urbana, on les tradicions es van perdre per l’efecte del desarrelament i de la manca d’uns referents en un sistema cultural repressiu a causa de la mateixa dictadura. La nostra festa dels morts, doncs, va deixar de celebrar-se com a tal.
Avui la castanyada ha quedat reduïda a un referent folklòric només adreçat als infants, que la viuen gràcies a la mediació de les escoles, a la presència d’algunes parades de castanyes que conserven una certa autenticitat d’antiguitat esotèrica per l’efecte del foc que hi crema en un bidó de ferro, i als productes d’alimentació que podem trobar als comerços i pastisseries: castanyes, moniatos i panellets, o bé els ingredients per fer-los. En canvi, la celebració de la festa dels morts ha retornat, no pas a partir d’aquelles tradicions rurals que havíem tingut adés, sinó a través del Halloween, per la influència cultural que té la cultura dels Estats Units en la nostra societat. També hi ha factors que l’expliquen molt fàcilment: el cinema i la necessitat de comercialitzar nous formats d’oci i de consum. Aquesta influència s’ha anat incrementant a mesura que la nostra societat ha anat assolint un nivell més alt de consum i d’espais d’oci, tant en la infància com en la vida adulta. I la globalització cultural ha acabat de consolidar definitivament aquesta extensió de pràctiques culturals que segueixen models comercials. Així doncs, el Halloween ha esdevingut la festa, la celebració, per excel·lència del 31 d’octubre, perquè podem trobar tots els elements que la componen a les plataformes de comerç global, en la rèplica que en fan les grans cadenes instal·lades al nostre país, en el comerç local, etc., fins a arribar a les nostres llars.
