Sembla que el primer trimestre de l’any és un bon moment per inaugurar museus i centres d’exposicions. Només aquest febrer han obert portes el renovat Museu Martorell de Barcelona -ara Centre Martorell d’Exposicions- depenent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i a finals del mes, el Museu del Barroc de Catalunya a Manresa. Al llarg d’aquest 2024 sembla que també podrem gaudir de la nova seu del Museu Morera de Lleida i de l’obertura del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Aquestes són bones notícies, però aquest 2024 també ens presenta el tancament d’alguns centres d’art. Exemples, que ja han tingut les seves mobilitzacions i repercussions, són Can Maristany de Sant Cugat del Vallès i Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella.
A Barcelona s’han anunciat novetats respecte al Museu del Disseny, o millor dit ara, el Disseny Hub Barcelona. Una d’aquestes novetats resulta ser aquesta mateixa. La desaparició de la paraula museu del nom de l’equipament. Crec interessant reproduir aquí la reflexió que Francesc Fontbona -un dels grans noms de la historiografia artística nacional- ha escrit recentment al seu blog.
“Es veu que entre altres novetats ja no es dirà “museu”, paraula que a algú li deu sonar a antiga, i que els seus fons històrics aniran desfilant de les sales cap a les reserves a mesura que els processos “extremadament costosos” ho permetin. Fins i tot en l’organigrama, aquesta institució deixarà de dependre de l’àrea de Patrimoni.
Els museus no són antics ni moderns: són unes institucions pròpies de les societats que estan preocupades pel seu esdevenir. Son els llocs on es guarden les peces més notables de l’evolució de la humanitat, i que les conserven per garantir que els nostres descendents les puguin continuar coneixent, alhora que s’organitzen per tal que els materials que acullen es puguin veure competentment organitzats.”
Però, estimat lector, hem anunciat novetats, en plural. Maria Palau -la periodista nacional de referència del sector museístic- fou qui en els seus articles al Punt Avui ens avisà dels canvis, especialment en les col·leccions, fons i exposicions, però també amb altres aspectes com la vinculació del museu -sí! és un museu- amb l’àrea de patrimoni de la municipalitat barcelonina. La substitució i desaparició de l’exposició Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives (segles III-XIX) marcarà un abans i un després en el desenvolupament de la història museística de Catalunya. Només una de les novetats que Palau ens avançava. Sembla que la cosa anirà per llarg, amb molts canvis a curt, mitjà i llarg termini en el museu
Dels altres articles que han anat apareixent a la premsa sobre el MUSEU del Disseny, crec interessant ressaltar un fragment d’un article titulat I què n’esperàvem, del nou DHub? d’Albert Mercadé a El Temps de les Arts:
“Les preguntes clau llavors són: sabrà De Vicente mantenir independència artística i discursiva respecte dels influents lobbies del digital? Seguirà el criteri efectista i municipalista del Digital Impact? Sabrà acollir discursos crítics contemporanis, fins i tot contraris als dels nòmades digitals del 22@? Serà capaç d’integrar i activar la cultura del disseny moderna i contemporània de Barcelona en el si de la mirada immersiva big bang data que es prefigura?”
Les preguntes de Marcadé i Palau no han tingut resposta per part del Museu, la comunicació dels seus responsables ha estat de traca i mocador. .
El dia 3 de març tanca Extraordinàries. El temps ens dirà on anem. I tiro perquè em toca
