Els bons amics valencians m’envien un fragment de vídeo en què es pot observar com el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana presumeix com un imbècil d’haver deixar a zero les subvencions a l’Espai Joan Fuster, a la Càtedra Vicent Andrés Estellés, a la Fundació Carles Salvador i a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, a part d’haver retallat moltíssim les aportacions a entitats diverses que treballen per la llengua i la cultura. L’home, flamant conseller, torero amb afany de matador, no té pèls a la llengua quan diu: “presumo de ello i no me escondo”. Són així, els feixistes moderns: ignorants, imbècils i malvats. L’orgull dels idiotes, la ràbia contra les persones cultes i compromeses, i l’odi a les essències, a la identitat del país que governen com a eix del seu programa repugnant. L’odi des de la incultura més descarnadament possible i des de la barbàrie. Anorrear el que es promou i es manté des de la societat civil i des de la governança responsable, perseguir com es perseguia, mantenint tradicions seculars, almenys des de fa més de tres segles.
Em diuen que un diputat de Vox troba que és una barbaritat que se subvencioni la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, formada per més de quaranta entitats federades tant de les comarques valencianoparlants com de les castellanoparlants. Instituts i centres d’estudis i associacions culturals comarcals o locals que fan una feina ingent, d’una qualitat extraordinària, amb una fermesa i una capacitat de compromís impagable, dignes de tota lloança.
Aquest voler segar arran, que manifesta el conseller torero, de tot el que faci olor —o tuf probablement segons el seu criteri— de País Valencià, que en dugui el nom, que amb tota la normalitat del món s’interrelacioni amb els altres territoris de parla catalana, els “maleïts” Països Catalans, ens afecta a tots, perquè la llengua i la cultura és de tots, dels del sud i dels del nord, els que a vegades fem el sord, el cec i el mut.
Mentre redactava aquest article he recordat que fa anys el Consell Comarcal de l’Alt Camp va retirar les subvencions als centres d’estudis de la comarca. Per motius molt diferents, evidentment —per problemes econòmics, ens van dir—, i sense comparació amb el que ara passa al País Valencià i a molts altres llocs, recordem-ho. Però els va retirar i que jo sàpiga mai més s’han adreçat als centres per tornar a implementar les subvencions. No passa el mateix en moltes altres comarques en què consells comarcals i centres d’estudis mantenen convenis o s’articulen línies d’ajuts que permeten vertebrar projectes culturals que doten de coneixement i contingut les respectives comarques. Em sap greu dir-ho, però cap esforç és sobrer i tots són necessaris davant de les barbàries que s’escampen pel món. La incultura es combat amb cultura, la manca de lectura amb el goig de la lectura i la maldat amb bondat. I no es pot viure al marge del que es representa.
