La cultura popular i tradicional sempre ha estat tractada com la germana petita de la cultura, com una cultura menor, com una cultura local i poc reconeguda. És veritat, tanmateix, que en els darrers anys s’ha anat consolidant com un valor indiscutible de la cultura catalana. Segurament l’extensió a totes les festes majors d’algunes expressions concretes de la cultura de carrer com són els diables i els castellers ha produït un efecte d’espectacularitat (d’espectacle) que ha facilitat una nova dimensió atractiva d’aquestes manifestacions per part del jovent. També perquè han ajudat a fer de la festa major un espai d’oci i de diversió. De fet, podem dir que la nostra cultura popular i tradicional és ben viva, ben rica i que ha estat capaç d’anar-se adaptant als temps actuals i evolucionant cap a noves formes de festivitat, tot mantenint les arrels. Però la cultura popular conté moltes expressions, algunes que han perdut empenta o popularitat, algunes que no tenen relleu generacional i d’altres que han aparegut de cap i de nou (com les batucades).
Per això cal celebrar que finalment el Govern de la Generalitat hagi aprovat el passat 4 de febrer l’avantprojecte de Llei del Patrimoni Cultural Immaterial. Abans hi ha hagut la fase de participació ciutadana, amb diverses trobades presencials i en línia. És una llei llargament esperada, que va iniciar el seu procés el 2021 i que esperem que arribi a bon port en aquesta legislatura.
Aquesta llei busca protegir expressions culturals que, per la seva naturalesa intangible, són especialment fràgils i necessiten suport específic per garantir-ne la continuïtat. El patrimoni immaterial comprèn pràctiques tradicionals, festes populars, oficis artesanals, gastronomia, música, danses i llengües minoritàries, entre altres manifestacions. Aquest avantprojecte reconeix aquest patrimoni com a part fonamental de la identitat catalana, promovent-ne el coneixement, la difusió i la conservació.
Una de les dificultats principals d’actuar sobre el patrimoni immaterial és la seva difícil identificació i delimitació. Fins ara, per declarar Bé Cultural d’Interès Nacional o Local calia situar-lo en una zona d’interès etnològic i vincular-lo a elements materials, generalment arquitectònics. Amb la nova llei, això ja no serà necessari, permetent treballar directament sobre les manifestacions immaterials. El gran repte de l’aplicació d’aquesta llei serà definir clarament quines manifestacions han de preservar-se i quines no. Per tant, un interrogant important és si aquesta llei beneficiarà especialment les manifestacions culturals ja consolidades, o servirà per institucionalitzar altres expressions menys reconegudes o fins i tot més noves. En aquest sentit, la participació directa de les comunitats serà fonamental per identificar i protegir aquestes manifestacions, adaptant les polítiques a les necessitats específiques dels territoris.
En tot cas, la futura normativa estableix mecanismes de cooperació entre administracions, entitats culturals, centres educatius i associacions locals, per garantir una protecció integral i coordinada. En una llei de patrimoni immaterial no pot ser d’altra manera, ja que el suport material del patrimoni rau en la comunitat portadora, sovint organitzada en associacions. Per això també cal esperar que aquesta llei reforci el perfil associatiu que té la nostra cultura d’arrel i de carrer.
