Benvolgut interessat,
T’escric aquesta carta per explicar-te que l’any 2024 es pretén fer una nova llei de patrimoni cultural català; ben segur que n’has llegit alguna qüestió en l’article del Damià Amorós i poca cosa et puc aportar. Poc més enllà que ja veurem si hi som.
Recordo com en Joan Rosàs va reivindicar, en un article publicar a la revista Amistat del Museu de Badalona, la Festa Major com a 1er Monument històric de la ciutat tot explicant per què aquesta tenia sentit, ja que era l’esperit del poble. Aquest 2023 la Maria Garganté, amb Santificaràs les festes (i un excel·lent bon gust, barreja de novel·la, art, records personals i un fort coneixement històric i antropològic de la festa) manifesta, de nou i més de quaranta anys més tard, les mateixes sensacions: la festa és un tret identitari i cultural perquè ha forjat, any a any, cop a cop, tall a tall i borratxera rere borratxera la nostra manera de fer i ser com a col·lectiu.
L’any nou només és un cicle que passa, com cada govern -bé sigui local, bé autonòmic (així en diem de la masoveria) bé central (així anomenem l’espanyol, perquè cal anomenar-lo)- ho fa cada quatre anys. M’has de permetre la fina ironia. Les proteccions, com les de la UNESCO, només valen si la comunitat, el col·lectiu, se les pren seva. I et recordo que la Patum ja sabia que era patrimoni immaterial de la humanitat abans que l’Ajuntament de Berga rebés un diploma. Amb el canvi d’any, una convenció social, no modifiquem res, igual que amb el canvi de llei. Ull viu! No ho modifiquem si la societat no es fa seva la tradició, la festa i la cultura popular.
Ja podem gastar energia, recursos econòmics i tinta per legislar sobre el patrimoni immaterial, per fer plans de gestió i altres burocràcies absurdes, que si el seu principal valedor no el defensa, no se’l fa seu, hem begut oli.
Bé, doncs, estimat lector. Espero que el nou any ens porti la llei més important de totes, la que tant sí com no ens permetrà gestionar i protegir la festa: la llei del sentit comú i el respecte al nostre llegat cultural. Si no és així ho tindrem magre i m’hauràs d’aguantar rondinar una mica més.
Una forta abraçada i expressions a la família!
Estigui bonet!
