El dissabte dia 16 de març vam viure la primera edició de “Cap butaca buida!”. Certament, va ser tot un èxit de públic que va omplir teatres arreu del país. Des de grans sales de la capital fins a teatres dels pobles més petits, es van programar tota mena d’espectacles d’arts escèniques. Els impulsors de la iniciativa, que tant de bo es consolidi, van aconseguir que Catalunya esdevingués, per un dia, el focus mundial del teatre. Tot un orgull de país.
L’èxit d’aquesta iniciativa, sorgida de la professió i per a la professió, ens convida a reflexionar sobre el paper a què sovint som relegats. Malgrat el nostre pes social (els amateurs constituïm el col·lectiu teatral més nombrós del país), solem ser ignorats gairebé sistemàticament tant per la majoria de mitjans de comunicació de més abast com per la resta d’agents culturals del sector. Estic convençut que és perquè som humans i tenim per costum només recordar-nos de Santa Bàrbara quan trona…
El nostre col·lectiu va participar activament i entusiasta del “Cap butaca buida!” contribuint a omplir escenaris i platees de barris i pobles, d’allà on, malauradament i massa sovint, ningú hi fa teatre si no el fem nosaltres. No podíem mancar-hi: es tractava de fer teatre, d’anar al teatre! Som gent de teatre i volem fer teatre i anar al teatre sempre que en tenim l’oportunitat, en qualsevol circumstància, amb independència del dia que sigui. Això ho poden donar per descomptat els promotors de la iniciativa del dia 16 de març. No calia convocar-nos. Saben que sempre hi som, que no defallim mai, perquè, insisteixo, som gent de teatre, gent de cultura, i el nostre compromís amb la cultura i el teatre és de pedra picada. És impossible que deixem de banda una iniciativa que pretén fer de les arts escèniques l’eix sobre el qual orbita tot el país, ni que sigui per un sol dia. Hi hem participat i ho hem fet amb entusiasme, com no podia ser d’una altra manera.
Hom comentava als mitjans que la pretensió és que “Cap butaca buida!” acabi esdevenint el Sant Jordi de les arts escèniques. Esperem que així sigui. Som conscients que tots els inicis són complicats i que hi ha marge per esmenar errors. Nosaltres ja estem a punt per a l’edició de l’any vinent, quan el 22 de març hi haurà una nova oportunitat per a fer-ho encara millor. De moment, però, hi hem trobat a faltar una transversalitat essencial perquè el “Cap butaca buida!” interpel·li a la totalitat del col·lectiu teatral del país, perquè si ignorem els amateurs, ignorem la majoria de gent de teatre del país.
