Dedicat a premiar als autors d’una obra de biografia o estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans, el Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics arriba enguany a la quarantena edició. Impulsat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, aquest guardó, que començava el seu camí l’any 1985 premiant el treball El corsarisme mallorquí a la Mediterrània occidental. 1652-1698, un comerç forçat, de Gonçal López i Nadal, ha evolucionat al llarg dels anys fins a convertir-se en el gran referent de l’estudi històric dels Països Catalans.
El guanyador del Premi Ferran Soldevila, que consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa i una dotació econòmica de 2.000 euros, ha estat seleccionat per un jurat integrat per Àngel Casals, Antoni Furió , Francesc Marco , Clàudia Pujol, Isabel Rodà, i Queralt Solé. El treball guardonat correspon a una obra d’Albert Rossich, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. Especialista en història de la literatura catalana dels segles XVI al XIX. Es tracta de l’obra Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Edicions de la Universitat de Barcelona i Institut del Teatre. Es farà entrega del guardó en un acte solemne aquest dimecres, 16 de juliol a les 18.30 h a la Sala d’actes del Palau Robert (passeig de Gràcia, 107, Barcelona). L’acte inclourà la intervenció de la sociòloga Mariona Lladonosa, amb la comunicació El Congrés i la nova historiografia, que explorarà les perspectives que va impulsar l’Àmbit d’Història del Congrés de Cultura Catalana.
La Història de les Arts Escèniques Catalanes, a fons
El llibre premiat ofereix una síntesi de l’activitat teatral i espectacular desenvolupada al llarg de l’edat moderna a les terres de parla catalana, i es tracta del segon volum de la Història de les Arts Escèniques Catalanes. Defugint l’enfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, l’HAEC té en compte, a més d’autors i obres, la realitat escènica, la producció, l’exhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta d’agents que intervenen en un espectacle. Ara, amb aquesta nova publicació, la col·lecció ja disposa de dos volums: La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács (2017), i Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich.
El llibre de Rossich divideix el període d’estudi en tres seccions cronològiques. La primera, Del redescobriment del teatre a la consolidació dels teatres públics (c. 1500 – c. 1600), fa un panorama de l’època del Renaixement fent referència al teatre religiós, al cortesà, a l’universitari o de col·legi, al populista, al comercial, als diversos tipus de comèdia, als autors tràgics valencians i als espais de representació. La segona part, De la consolidació dels teatres públics a la crisi del teatre barroc (c. 1600 – c.1760), aprofundeix en la teatralitat barroca a partir d’una selecció de dramaturgs i del teatre religiós i del profà, però també a través de la música i el teatre breu. La tercera, «Cap a unes noves pràctiques teatrals (c. 1760 – 1800)», s’ocupa del barroc tardà aprofundint en el teatre al Rosselló i a Menorca, en el teatre breu i en el teatre musical.
La trobada començarà una mica abans, a les 18 h, amb una visita guiada a l’exposició Imaginar, compartir, construir. El Congrés de Cultura Catalana 1975–2025, instal·lada a l’aparador del Palau Robert.
