Mestres de l’escola rural de Maspujols (Baix Camp), veïns del municipi, monitors del Casal Tarragoní i, sobretot, una vintena d’alumnes de 8 i 10 anys són els protagonistes de La Sardana, el documental escollit com a Millor curtmetratge de centres educatius en el 16è Festival Internacional de Cinema en Català, el FIC-CAT. L’audiovisual va rebre també el premi Públic en Línia, per ser la producció amb més visualitzacions d’entre les 25 finalistes.
Dirigit per Irene Jardim, el documental mostra la il·lusió i l’esforç per aprendre la dansa de la icònica cançó ‘Coti x Coti’ per part d’un grup d’alumnes de primària de l’escola. El treball recorre tot el procés d’aprenentatge, des de la recerca de persones expertes de referència i els compassos inicials fins a l’anella final, i mostra la capacitat d’aquesta dansa per unir generacions. El jurat va valorar “la qualitat tècnica, el treball en les entrevistes, l’originalitat i el guió ben travat”.
El projecte va començar quan a finals de 2023, quan l’escola de Maspujols buscava una història amb la qual participar en el FIC-CAT, una iniciativa que forma part del projecte anual del centre. Un dia, explica Irene Jardim, qui a més de la directora és també mestre i tutora de quart de primària, “vam escoltar el popular tema de The Tyets i ens vam adonar que cap dels alumnes sabia ballar sardanes. Llavors vam pensar que podien aprofitar per aprendre-hi i per filmar i documentar tot procés”.
Des de l’escola van penjar cartells a la recerca de persones expertes que poguessin ensenyar els infants. Als inicis van tenir l’ajut d’un grup de jubilats i sardanistes del municipi, i unes setmanes després els van contactar des del Casal Tarragoní, que treballa habitualment en la divulgació de la sardana a centres escolars, centres cívics i residències de gent gran. Quatre monitors d’aquesta entitat cultural es van organitzar per desplaçar-se a l’escola cada dilluns i impartir-hi un taller, durant deu setmanes. La formació va culminar a principis de març amb un festival al municipi, on es va convidar tothom, alumnes, famílies i veïns i veïnes. “Va ser un acte que va reunir moltes generacions, infants, adolescents i gent gran, nets i avis, ballant en la mateixa rotllana”, destaca la directora.
Davant de la bona acollida del projecte, a partir del curs vinent l’escola pensa incorporar aquests tallers en quart de primària, per continuar ensenyant la sardana entre els més joves, rejovenint la dansa, i “no deixar perdre aquesta tradició”, insisteix Jardim.
Tant des de l’escola com des del Casal Tarragoní estan molt orgullosos i sorpresos del doble reconeixement, i especialment del premi del públic, pel fet que un documental de sardanes hagi generat tant d’interès (més de 2000 visualitzacions a través de la plataforma 3Cat), i destaquen que és la millor manera de deixar constància d’aquest traspàs del nostre gran patrimoni cultural. Tot i així, Jordi Grau, president del Casal Tarragoní, considera que cal fer molta més tasca divulgativa: “Portar la sardana, però sobretot la cobla, per tot arreu, també fora de Catalunya”, i, per interessar els infants, “buscar músiques que els convidin a ballar, amb sardanes que els cridin l’atenció, com ‘Paraigües i xemeneies’, inspirada en Mary Poppins, o fins i tot l’himne del Barça.
2
