La Fundació Robert Gerhard neix amb la voluntat de preservar, estudiar, difondre i projectar a escala nacional i internacional l’obra, el pensament i el llegat del compositor i intèrpret Robert Gerhard, una de les figures fonamentals de la música del segle XX. L’acte de constitució es va celebrar el passat 8 de gener a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, on en temps de la República va treballar-hi Gerhard, i és un dels dos centres on hi ha el seu fons, juntament amb Valls i Cambridge.
La nova entitat té com a objectius facilitar l’accés a l’obra del compositor per a l’estudi, la investigació i la interpretació, però també fomentar la creació musical i treballar en la divulgació del patrimoni musical català de tots els temps.
Per aconseguir-ho, la Fundació prepara una programació activa amb concerts, festivals, conferències, edicions i enregistraments, ajuts a la recerca, col·laboracions amb institucions culturals i acadèmiques, i aliances estratègiques tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i, en l’àmbit internacional, amb una atenció especial al Regne Unit, país d’exili de Robert Gerhard.
Destaca la creació del Festival Internacional Robert Gerhard, que se celebrarà a Barcelona la tardor de 2026 en col·laboració amb L’Auditori, el Museu de la Música i l’ESMUC, així com una programació prèvia a Valls i al Camp de Tarragona.
El Patronat de la Fundació estarà integrat per Edmon Colomer, Xavier Muñoz Puiggròs, Marita Gomis, Rosamond Roughton, Ferran Gerhard, un representant de l’Institut d’Estudis Vallencs, Margarida Ullate, Carles Duarte i Carles Castells.

Robert Gerhard Ottenwaelder
Nascut a Valls (Tarragona) l’any 1896, Robert Gerhard es considera una figura clau de la música catalana i europea del segle XX, i un gran innovador que va contribuir a l’evolució estètica de la música contemporània occidental. Amb un interès contant per l’exploració constant, va crear una extensa obra musical, on combinava la tradició nacionalista i els nous corrents centreeuropeus.
Fill de pare suís i mare alsaciana residents a Valls, Gerhard es va formar a Barcelona amb el compositor i musicòleg Felip Pedrell, també a Munic i a Viena, on va estudiar amb el gran compositor de música contemporània Arnold Shönberg.
Robert Gerhard va treballar per popularitzar la música en el camp de la pedagogia on va demostrar un ferm compromís per la formació cultural del país, formant part del Consell Assessor de la Conselleria de Cultura en temps de la República. Va ser nomenat responsable de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. Amb l’esclat de la guerra civil, va marxar a l’exili, primer a París i després, i ja permanent, a Cambridge. Aquest exili de gairebé trenta anys ha provocat que, malgrat el seu reconeixement internacional, encara sigui poc conegut a casa nostra.
La seva obra engloba un ampli ventall de gèneres, simfonies, cantates, ballets, així com obres per a conjunts de cambra, veu i piano, cobla i fins i tot electrònica. En el camp de la sardana, l’any 1929, a Barcelona, va escriure una sardana per a cobla i una per a conjunt de vent, on es veu el folklorista i també el llenguatge innovador après a Viena. A l’exili, els darrers anys de vida, va escriure una tercera sardana per a orquestra, destinada al film Secret people (1968).
