És coneguda l’anècdota que explica que l’any 1924, Igor Stravinsky, després d’escoltar Juny, la famosa sardana de Juli Garreta, a l’Ateneu Barcelonès, va clamar “Més Garreta!”. Aquest 2025 es complirà el desig del compositor rus, ja que s’han organitzat nombrosos concerts i activitats en el marc de l’Any Garreta, que commemora els 150 anys del naixement del músic empordanès i el centenari de la seva mort.
Una de les primeres propostes arribarà aquest mes de març a la Casa de Cultura de Girona, que ha programat un cicle de concerts i conferències que conviden a descobrir l’obra i la personalitat d’uns dels referents de la sardana, aportant nous detalles sobre la seva figura i matisant alguns tòpics, com el de geni de talent innat i formació autodidacta, o el de músic rellotger aïllat en la rebotiga de la seva rellotgeria i poc interessat en la vida cultural més enllà de la seva població.
El programa arrencarà el divendres 7 de març (20h) amb ‘Juli Garreta al piano’, un concert amb totes les obres originals per a piano sol que va escriure Garreta, interpretades pel músic i professor de l’ESMUC Jordi Masó. Es tracta de set obres escrites en tres moments diferents: tres peces d’inspiració romàntica, a la manera de Franz Schubert, Felix Mendelssohn i Frédéric Chopin, compostes a la dècada de 1890; tres obres més escrites entre 1902 i 1906, quan Garreta començava a tenir els primers reconeixements com a compositor, i la Sonata en do menor, dedicada al seu company d’estudis i pianista Marià Vinyas.
El dimarts 11 de març Joaquim Rabaseda inaugurarà el cicle de xerrades amb ‘Música a la rebotiga de Garreta’. El doctor en musicologia aprofundirà en la biografia i trajectòria de Juli Garreta, qui, des de la rebotiga de la rellotgeria familiar a la Rambla Vidal de Sant Feliu, componia, donava classes de piano i acollia tertúlies artístiques i musicals. La conferència servirà per desmuntar alguns llocs comuns, com el d’un Garreta autodidacta i mancat d’estudis acadèmics en matèria musical, ja que les dades documentals indiquen que la seva formació va ser equiparable a la de tants altres músics del seu entorn i condició.
El dimarts 18 de març la musicòloga Anna Costal i Fornells s’ocuparà de les sardanes de Juli Garreta, que constitueixen el gruix de la seva obra. Des de la seva primera sardana, La pubilla, que va compondre quan tenia 22 anys, va escriure prop de vuitanta sardanes. Amb elles, va superar la tradició popular i va inaugurar la sardana culte de concert, equiparant-la a altres produccions de prestigi, tot i que va tenir alguns alguns detractors, qui asseguraven que les seves sardanes no es podien ballar.
El musicòleg Joan Gay i Puigbert tancarà el cicle el 25 de març parlant sobre ‘Els models europeus: un Juli Garreta simfònic’. L’autor analitzarà la influència dels corrents artístics europeus en Garreta, que va poder tenir accés a les partitures que li arribaven de centreeuropa per mitjà d’amics i que coneixia les grans composicions clàssiques i romàntiques i les obres més recents de Wagner, Strauss o Grieg.
