El grup polític del Partit Popular (PP) ha presentat, segons va anunciar Europa Press el dissabte 11 d’abril, una proposició no de llei al Congrès dels Diputats de Madrid perquè el Govern estatal impulsi la declaració de la sardana com a Patrimoni Cultural i Immaterial per part de la UNESCO.
Aquesta iniciativa, en un en país normal i una situació política i cultural normal, hauria de ser una molt bona notícia. Però ara, degut als seus precedents i al procés reivindicatiu que impulsem, hi veiem diversos aspectes que ens fan recelar d’aquesta proposta. En primer lloc, cal recordar que justament l’any 2002 el PP va ser l’únic partit a votar al Senat en contra d’una proposta exacta a la que pretén defensar ara. Per què no van permetre tirar endavant aquest projecte fa 13 anys?
En segon lloc, en el context en què es troba la societat catalana des de fa uns anys, amb una forta voluntat reivindicativa de fer el camí separats d’Espanya, i a quatre dies mal comptats de les eleccions municipals, sembla clarament una mesura electoralista. Si els dirigents del PP pensen que amb aquesta idea aconseguiran el favor del poble català (o d’una part d’ell), van ben errats. El PP ni representa els sardanistes, ni s’ha posat en contacte amb la Confederació Sardanista de Catalunya per a tractar aquest tema.
D’altra banda, segons la normativa de la Unesco, el procés de declaració de Patrimoni Cultural i Immaterial ha d’iniciar-se des de les federacions que sustenten i conreen aquest patrimoni. Aquesta proposició, doncs, és un pas previ que en cap cas pot iniciar un partit polític. Després, el recorregut abans no arribés a bon port és llarg, ja que s’ha de debatre a la Comisión de Cultura, i l’ha d’aprovar el Consejo de Patrimonio Histórico i el seu grup de treball de Patrimonio Mundial e Inmaterial.
En aquest sentit, des de la Confederació Sardanista de Catalunya ens plauria molt que tots els partits polítics entenguessin la sardana, la fessin seva i la volguessin defensar i difondre arreu. Però no ens sembla adequat que unes úniques sigles polítiques, les mateixes que durant anys han estat portant a terme diverses accions, constants i punyents, contra la llengua i la cultura catalanes, ara vulguin apropiar-se de la nostra dansa de forma unilateral.
Al text presentat, el PP s’ha esmerçat en remarcar-hi que tant la dansa com la música de la sardana “forma parte del patrimonio cultural inmaterial de Cataluña y, por tanto, de España”. La sardana és catalana i es balla també en d’altres zones que políticament no pertanyen a Espanya. El text del Partit Popular vindria a refermar la pertinença de la sardana i de Catalunya dins d’Espanya, un aspecte que al pensament generalitzat dels sardanistes no hi té cabuda.
Ens agradaria fermament que el govern català pogués fer els passos necessaris per declarar la sardana Patrimoni Cultural i Immaterial de la UNESCO. Abans, però, s’han de solucionar altres problemes més cabdals entre Catalunya i Espanya.
Per acabar, encara, un petit detall de la proposta del PP. Al seu escrit, destaca el “potent associacionisme” des de la segona meitat del segle XX i la gran quantitat d’esdeveniments que s’organitzen a través de diverses entitats, entre elles la Federació Sardanista de Catalunya. Creiem que de forma intencionada ignora la pèrdua que la guerra del 36 va significar en el teixit cultural català, ja que aquest “potent associacionisme” del que parla és força més antic i ve de molt més lluny.
Des de fa aproximadament dos anys, és de domini públic que la Federació Sardanista de Catalunya s’ha transformat en Confederació Sardanista de Catalunya, una organització de 3r nivell més potent, més transversal i més unida. Però sembla que a Madrid, tot i dir que s’han documentat força per a confeccionar aquesta proposició no de llei, encara parlen de la Federació. Això és prova evident de que ni escolten ni s’interessen per conèixer la realitat d’un dels sectors culturals més actius del territori de parla catalana. I encara volen que ens creiem que volen defensar-nos?
4
