El sonador, la xaramella, la flauta, el xiulit de canya, la mussolera, el reclam, la cigala, el brunzidor, el trico-traco, el requetetxec… Són només uns quants dels estris sonors que s’utilitzaven a Catalunya fins no fa tant temps. A excepció d’alguns estudiosos, com per exemple el folklorista Ramon Violant Simorra, la divulgació sobre aquests estris ha estat escassa a Catalunya.
Amb la investigació Rastres sonors, la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XMEC) desitja apropar l’etnorganologia -el vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments – al conjunt de la ciutadania. Com indica el títol del projecte, aquest no se centrarà exclusivament a l’àmbit musical. La recerca prendrà com objecte d’estudi qualsevol estri sonor, també aquells que tenien una funció lúdica, ritual o d’avís.
Rastres sonors serà liderat per Anaís Falcó, doctora en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del llibre Instruments de música tradicionals (Brau Edicions). Les conclusions de la investigació seran presentades en una exposició itinerant, en la qual s’exhibiran els estris sonors custodiats a la XMEC.
Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya
La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya està integrada pels museus Can Quintana. Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc), Museu de la Pesca (Palamós), Museu de la Vida Rural (L’Espluga de Francolí), Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Museu d’Història de Catalunya (Barcelona), Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià de Besòs), Museu Etnogràfic de Ripoll (Ripoll), Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona) i Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca).
