Per evitar la cancel·lació d’activitats, un gruix d’entitats va desplaçar l’exposició de pessebres i diorames en aparadors de comerços, botigues, finestres de cases particulars o mercats, fet que va permetre engegar noves col·laboracions. En menor mesura, el pessebrisme català també va optar per fer pessebres en l’espai públic, en format virtual, i altres propostes minoritàries: exposició de fotografies de pessebres o participació en fires.
Aquests nous formats han dificultat el recompte d’usuaris que van veure els pessebres, en ser pràcticament impossible comptabilitzar la gent que visita les obres en espais públics, i també per la reducció d’entitats que el 2020 van portar un registre de visitants respecte anys anteriors. Així que cal relativitzar les dades recollides per la FCP, que apunten el públic va reduir-se (en xifres aproximades) a una tercera part, d’un milió i mig de persones (2019) a mig milió (2020).
En el cas de les entitats que han pogut mantenir les exposicions en un local, van haver d’alterar el modus operandi: suspendre els actes socials (cursos, tallers, inauguracions, lliurament de premis) i instar cada pessebrista a construir les obres a casa seva.
L’estudi de Montlló i Dresaire també assenyala “la mitjana d’edat elevada de les persones que participen en l’organització de les activitats de les entitats”, així com l’impacte que va tenir la covid en “totes les dinàmiques que afavoreixen el contacte personal i la cohesió social del grup”.
