Antigament, la catedral de Barcelona, com moltes esglésies catalanes, lluïen per Nadal garlandes de neules, que servien per mostrar als fidels que s’hi celebrava una festivitat extraordinària; tenien la forma d’una hòstia consagrada i es penjaven de les llànties o del sostre, per simular les estrelles del cel. A la Catedral les neules van deixar de penjar-se el desembre de 1822. Però mentre al Principat la tradició es va perdre, a Mallorca, on havia arribat amb el rei Jaume I, s’ha mantingut amb força i avui no només s’engalanen temples sinó també comerços, carrers i cases particulars. Ara les neules han refet el camí, i enguany, dos segles després, tornen a decorar la seu barcelonina.
Els impulsors d’aquesta iniciativa han estat el Grup de Neuleres i Neulers de Mallorca, un col·lectiu que va néixer fa un any animats per la publicació del llibre Cada cosa a son temps i per Nadal, neules (Adia Edicions), del mestre i investigador de Sant Llorenç Tomàs Martínez. Ells van ser els encarregats primer de convèncer i d’engrescar els responsables de patrimoni de la catedral de Barcelona, i després de confeccionar les neules. Una àmplia representació van viatjar la setmana passada a la ciutat per entregar les peces i engalanar el temple.
El resultat són tres-centes neules de paper, calades, que pengen, de tres en tres, de sis salomons sobre l’altar i el presbiteri. Hi podem veure moltes neules amb temes nadalencs, relacionats amb apòstols o amb història sagrada però també amb motius naturals i geomètrics i “cada cop més elements profans”, explica Martínez, senyal dels nous temps que viu aquesta expressió. Per aconseguir aquestes filigranes, cal molta paciència i mà ferma, perquè els les peces es tallen amb tisores, amb cúter o fins i tot amb bisturí, en el cas dels dibuixos més complicats.
La idea inicial era fer-ne 180 neules (i unes quantes més que servirien com a recanvi), però la proposta va tenir tan bona acollida entre el grup de neulers que en van elaborar prop de sis-centes. Es va fer una selecció, per assegurar que hi hagués una àmplia varietat de temàtiques, de mides, de tècniques, i també una representació de tots els col·laboradors, més de setanta, explica Tomàs Martínez. “El resultat és una mostra de totes les neules que avui en dia es fan a Mallorca”.
Els artesans mallorquins esperen que ‘la neulada’ no sigui un fet extraordinari sinó que la iniciativa s’escampi arreu: “Vàrem pensar que si a la catedral de Barcelona engalanàvem neules aquest Nadal, probablement hi hauria altres esglésies que s’emmirallarien i intentarien sumar-s’hi l’any vinent”. De fet, ja hi ha algunes esglésies que ja han començat a recuperar la tradició, com Sant Felip Neri o Santa Maria del Pi a la ciutat, i també en municipis com Centelles.
Un guarnits amb molta història
Tomàs Martínez, qui va dedicar cinc anys a investigar sobre el tema per escriure Cada cosa a son temps, i per Nadal, neules, explica que la primera referència de les neules a Catalunya es remunta segle XIII, però la tradició és molt anterior. “Ja al segle VI hi havia un ritu bizantí on ja apareixen les neules com un element associat a les hòsties, perquè es feien de la mateixa pasta, amb aigua i farina”, assegura. A partir del segle XIV, de la mà dels àrabs, apareixen les neules en paper, i durant l’edat mitjana coexisteixen les dues tipologies, però no per a tothom: les de paper estaven destinades als reis i nobles, perquè aquest era un element de luxe. Segons l’autor, va ser després de la Guerra Civil, amb el racionament de la farina, que es torna a les neules de paper.
A la catedral de Barcelona la tradició s’acaba el 16 de desembre de 1822, probablement per raons econòmiques, perquè se’n feien centenars i suposava una despesa important. En algunes poblacions catalanes aquests guarniments (llavors amb neules de farina) es mantenen fins a la dictadura de Primo de Rivera.
A Mallorca la tradició estava molt relacionada amb la Sibil·la, i aquesta, un cop havia cantat, tallava el fil del qual penjaven, la mainada corria a agafar-les per menjar-les. A més, un altre tret característic és que l’enfilall de neules servia de calendari: “Del salomó central es penjaven tantes neules grosses com setmanes mancaven per arribar a l’inici de la Quaresma, el Dimecres de Cendra, i tantes neules petites com dies hi mancaven”.
Martínez explica que a l’illa les neules viuen “un moment d’explosió”. Bona prova n’és el mateix grup de Neuleres i Neulers de Mallorca, que va començar amb vuit persones i ara ja són més d’un centenar. Es reuneixen per compartir coneixements i organitzen tallers a centres educatius i culturals per donar a conèixer la tècnica i aprendre a elaborar-ne. A més, a Manacor l’ajuntament ha preparat un programa nadalenc on les neules són el fil conductor: a més d’engalanar els carrers, hi ha tallers i presentacions i, com a acte central, una exposició a la Institució Alcover amb més de 470 neules inspirades en rondalles mallorquines de l’artista Macià Tugores.
