En el litoral català, la pesca amb nanses fetes de fibres vegetals ha estat, des de fa segles, un dels sistemes més enginyosos per aconseguir peix i marisc de molt bona qualitat intacte i sense malmetre el fons marí. Amb l’extensió de la pesca intensiva i les fibres sintètiques, aquest sistema de pesca artesanal ha anat desapareixent, i també l’ofici dels cistellers del mar. L’exposició Nanses i pescadors, que acaba d’inaugurar el Museu de la Mediterrània, vol posar en valor aquest patrimoni i aquest ofici, i també convidar a reflexionar sobre com el coneixement acumulat dels pescadors pot contribuir a imaginar un futur més sostenible.
El punt de partida de l’exposició és la recerca que va començar fa més d’una dècada Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), visitant pescadors, recollint i documentant nanses i estris de pesca per tot el litoral català, des de l’Ebre fins a la Catalunya Nord. La mostra presenta una trentena d’aquestes peces, totes fetes amb la tècnica de la malla triangular, de diferents materials –canya, branca d’olivera, joncs de mar, tamariu– i diferents tipologies.
El visitant hi trobarà les nanses clàssiques, de forma cònica; també gambines o garbitanes, que tenen una forma similar a la poma; les nanses llagosteres, cilíndriques, o el morranell, fet amb murtra i més petit, que es feia servir per capturar morenes i congres, que per la seva forma plana s’escapaven d’altres nanses més grosses. I és que gairebé per a cada peix o crustaci hi ha una nansa diferent.
Cada peça va relacionada amb el pescador que l’ha feta i que l’ha utilitzat, i també va acompanyada d’una il·lustració de la captura per a la qual va destinada. La mostra es complementa amb plafons informatius sobre la història de les nanses, que van tenir la seva màxima esplendor cap als anys 40 o 50 i llavors fer una nansa ben feta arribava a ser prestigiós– i també permet endinsar-nos en el taller cisteller d’un pescador.
L’exposició ha visitat abans altres poblacions del litoral, com l’Escala o Sant Feliu de Guíxols, però “no és itinerant sinó cada vegada és una exposició renovada”, tant en disseny com en contingut nous, explica al Tornaveu Gerard Cruset, director del Museu de la Mediterrània. Des de l’equipament han volgut posar èmfasi en les nanses “com un objecte d’artesania, gairebé artístic, com una peça de museu. Per això estan exposades sobre pedestals, no com les tindrien els pescadors o cistellers”. I també han incorporat una mirada al futur.
En aquest sentit, hi ha un text de la biòloga Olga Reñones, investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears, qui ha estudiat com les nanses poden promoure formes de pesca més sostenibles i ajudar a preservar els ecosistemes marins i així avançar en la consecució del Objectius de Desenvolupament Sostenibles.
Cruset destaca que Nanses i Pescadors convida a explorar el món mariner i de les nanses des de múltiples perspectives: la històrica, etnològica, artística i creativa i científica. “Parlem de les nanses com “un element del passat, d’una tècnica mil·lenària que està a punt de desaparèixer”, però també “com una possibilitat de futur”, que pot inspirar noves creacions en àmbits com l’arquitectura, l’enginyeria, la biologia i les arts plàstiques.
L’exposició es podrà visitar fins al 2 de setembre de 2024, i es complementarà amb un programa d’activitats paral·leles: “tallers familiars i infantils per aprendre a trenar o a elaborar un petit element, jornades professionals d’un parell de dies per crear peces més grans, i també taules rodones i conferències”.
