La vida dels habitants de la ciutat va lenta, però el Comitè porta un bon ritme que ha permès aprovar tot el contingut del punt 7, el de les candidatures a les diverses llistes, en dos dies. Cada vegada que s’aprova la incorporació d’un element, el president de la sessió dona 5 minuts de temps als representants del país perquè puguin donar les gràcies o facin algun aclariment complementari. Gairebé tots superen el temps. No obstant això, com que els països que formen el Comitè no demanen cap aclariment –sembla que el període de consultes ha estat molt útil–, tot s’aprova a la primera.
Hi ha nous elements repetitius: instruments musicals, danses, festivals, productes agroalimentaris, especialitats de la cuina, etc. Però també n’hi ha de curiosos, com ara les reunions d’homes presentades per Kuwait en el punt 7.b.29 a les quals les dones no tenen accés, els rituals per a la preservació i protecció de la fertilitat realitzats únicament per dones, l’ús de les piscines d’aigües termals d’Islàndia (les recordo com a punt de trobada familiar o d’amics), la cistelleria presentada per Polònia, el circ familiar de Bèlgica… Però tornem a trobar elements que són compartits per altres regions del mapa terrestrei que no s’han presentat de manera conjunta: la representació de la Passió presentada per Mèxic, els desfilats –també coneguts com a vainiques– de Turquia o el teatre amateur presentat per Txèquia. En la comunicació anterior ja parlava del cas de la gaita. Doncs aquí tenim altres exemples equivalents.
La llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat està creixent amb especificitats que no ajuden a mostrar que les tradicions i la cultura popular tenen molts punts de contacte entre les nacions. A vegades per proximitat, d’altres per la història. Com a puntaire m’ha sobtat que la inscripció de Turquia hagi anat presentada per un sol país. Les puntes i els brodats, per exemple, van unir Europa molt abans que existís la Comunitat Europea. Fins i tot van arribar a països llunyans de la mà dels colonitzadors.
Aviat el nombre d’elements inscrits serà inconsultable. Potser caldrà fer una llista de nivell superior que agrupi els temes, com un índex de matèries. El temps dirà.
Ha estat molt positiu que tres candidatures del Japó s’ampliïn per incloure més regions del seu país i que la candidatura presentada el 2014 pel Kazakhstan i Kirguizstan s’hagi ampliat per incloure la iurta d’Uzbekistan.
El pas de dos elements de la llista de Salvaguarda a la Representativa –el vestuari de carnaval de Croàcia i un teixit tradicional dels Emirats Àrabs– ha estat aprovat sense cap comentari però sí amb la indicació que s’inclogui que passin a ser exemple de bones pràctiques.
Paraguai i Alemanya insisteixen que es tingui en compte la igualtat de gènere als expedients.
Tot el punt 7 ha passat com una bassa d’oli. Les tensions han començat amb el punt 9. Haití s’ha queixat que el caftà presentat pel Marroc no ha tingut en compte que ells també en tenen. Paraguai opina que el canvi d’un títol d’un element inscrit pot ser conflictiu perquè pot ampliar el territori. La presidència ha demanat la intervenció de lletrat i de la secretaria perquè facin aclariments. La secretaria ha indicat que s’ha actuat com en ocasions anteriors pel que fa als canvis de denominació. Llavors hi ha hagut un nou torn de paraules i cadascú ha dit la seva: uns que es continuï igual, altres que es creï un grup de treball per millorar les directrius operatives en el futur. Demà continuarà!
