El Fort Roig, conjunt que forma part del Patrimoni de la Humanitat, va obrir les portes diumenge 7 de desembre als participants de la 20.COM quan el sol s’adormia creant una atmosfera gairebé màgica. Aquest espai s’ha convertit en el lloc de reunió durant aquesta setmana que Nova Delhi es converteix en el centre de reflexió sobre patrimoni immaterial.
Des del matí el fòrum d’ONG ja hi érem per compartir el treball que s’ha anat fent per part d’un grup específic sobre integració de nouvinguts però també de capes socials marginades. S’ha parlat d’exclusió social perquè vivim moments de migracions entre països que no sempre són ben acollides. Els discapacitats, les dones, les persones LGTBI queden ignorades en algunes societats. Les guerres, la falta de sensibilitat per part d’alguns governs creen inseguretat individual. Aquest tema ocupa i preocupa al conjunt d’ONGs i s’hi continuarà treballant.
Músics i ballarins anaven entrant per mostrar-nos el seu art. Són grups practicants d’elements que formen part del patrimoni immaterial del país, alguns d’ells ja incorporats a la llista de la UNESCO. Finalment, arriben les autoritats: el nou director general de la UNESCO acompanyat dels ministres de Cultura de la capital i del país, a més del primer ministre que va tancar l’acte. Vaig tenir l’oportunitat de veure la seva entrada pel darrere de l’escenari. Molt curiós com, en entrar, es van aturar perquè se’ls investís amb els símbols del seu poder: un barret i una mena de buranda. El refrigeri posterior permetia establir els primers contactes entre els participants.
Dilluns s’inicia el treball d’acord amb l’ordre del dia. El director general de la UNESCO en el seu discurs insisteix en la importància del canvi climàtic -tema que ha estat objecte de treball d’un grup les conclusions del qual han estat publicades en el Canemàs 29– però no ha oblidat aspectes com la integració i la necessitat de fer créixer la visibilitat del PCI. I ja pren la presidència de la sessió l’ambaixador de l’Índia a la UNESCO, pràctica habitual cada any.
Aquesta vegada s’ha fet molt evident que hi ha tensions entre països. Tot just començar la sessió ja Algèria intervé per no estar d’acord amb el canvi de nom que ha proposat el Marroc en un dels elements. La situació ha obligat a suspendre uns minuts la sessió perquè es pogués arribar a un acord. També hi ha hagut moments de tensió entre Ucraïna i la Federació Russa. França ha intentat buscar una solució diplomàtica. Tot s’ha anat resolent, però les diferències hi són. No obstant aquestes divergències, els temes es van aprovant amb gran rapidesa.
A causa d’aquesta velocitat, dimarts s’ha pogut iniciar el punt número 7, el de l’aprovació de les candidatures a les diferents llistes. Han quedat aprovats els 8 elements que van a la llista de la Salvaguarda Urgent. L’any passat, en la reunió d’Asunción, l’ambaixadora paraguaiana va mostrar el seu gran respecte a la llengua guaraní, que és la pròpia del país, i com li agrada la música. Doncs bé, quan s’ha aprovat que l’art de la ceràmica ancestral ñai’ũpo obtingués l’aprovació de figurar en aquesta llista, Nancy Ovelar de Gorostiaga ens ha dedicat una cançó en guaraní però abans ha fet notar que «el arte nos une y la cultura nos enriquece».
I s’ha passat al punt següent: l’examen de les 54 candidatures per a la llista del Patrimoni immaterial. Cal remarcar que la candidatura de l’Afganistan sobre l’art de la miniatura de l’estil Behzad l’any 2022 va ser retornada i ara s’ha millorat. Hi ha hagut temps per aprovar 10 expedients. Sobta que hi hagi elements presentats per un sol país i que també siguin practicats per comunitats portadores d’altres nacions. Bèlgica, per exemple, ha incorporat els titelles de fil; i Bulgària, la cornamusa, tant la fabricació com la manera de fer-la sonar. Ben segur que demà hi haurà més nous elements que tinguin també un reflex a la península Ibèrica.
La sessió es pot seguir en línia i l’ordre del dia recull tota la informació dels temes que es tracten a Nova Delhi. https://ich.unesco.org/en/20com
