“No el recordo com un home pacient i erudit, de despatx, tot i que també ho era; sinó més aviat com una persona inquieta, activa, que caminava de pressa pels camins de la Segarra o pels carrers de Barcelona. La curiositat era en ell un element primordial”. Així descriu la historiadora Eulàlia Duran la manera com pensa en el seu pare, Agustí Duran i Sanpere, de qui enguany es commemora el 50è aniversari de la seva mort.
Trobareu la cita a l’exposició “Agustí Duran i Sanpere. La cultura com a servei públic”, inaugurada aquest dissabte al Museu de Cervera (c./ Major, 115), on es podrà visitar fins al 6 de gener del 2026. El comissari Lluís Bellas ha estructurat el discurs en tres grans àmbits: les contribucions històriques de Duran i Sanpere com a historiador, la tasca ingent que impulsa com a arxiver, i un darrer àmbit sobre el seu llegat.
Les facetes més conegudes sobre el prohom cerverí possiblement són les responsabilitats que exerceix com a historiador i arxiver. És prou notori que en la Guerra Civil va tenir un paper clau en la salvaguarda dels arxius locals o bé la tasca de divulgació històrica que lidera a través de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. També són conegudes les obres monumentals que, a l’hivern de la vida, dedica a les seves ciutats: el Llibre de Cervera (1972), i Barcelona i la seva història (1973).
Amb tot, un dels valors afegits de l’exposició és posar també l’accent en aquelles facetes menys conegudes de Duran i Sanpere. Es reivindica, per exemple, la gran tasca que executa com a dinamitzador de l’associacionisme cultural, primer garantint la continuïtat de l’Institut d’Estudis Catalans, i després impulsant l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, precedent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. En l’àmbit de la recerca, és el fundador del Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol i el Centre d’Etnologia Peninsular del CSIC, institucions que contribueixen a la divulgació de la cultura popular i a la renovació de l’antropologia catalana.
Més enllà dels projectes concrets, l’exposició posa de manifest que Duran i Sanpere té una visió molt moderna del patrimoni cultural, això significa, defensa la necessitat d’un model de gestió integral. Una mostra d’aquesta filosofia és el Centre Comarcal de Cultura de Cervera, institució que agrupa un arxiu, una biblioteca i un museu, concebuda des de la voluntat de conservar el patrimoni, però sobretot de difondre’l a través de conferències, exposicions i projectes de recerca.
En paral·lel a l’exposició, també es pot visitar a Cervera una mostra dels fons documental de Duran i Sanpere (Arxiu Comarcal de la Segarra) i una selecció d’obres de divulgació històrica impulsades personalment per ell i el seu cenacle (Biblioteca Comarcal Josep Finestres).
