Benvingut Ruana és la quarta generació d’una família de campaners a la Fatarella (Terra Alta) i des del passat mes d’abril, el president de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya. L’entitat treballa des de fa més de trenta anys per donar a conèixer i recuperar el so tradicional de les campanes i els tocs manuals i mantenir viva aquesta tradició, ja sigui restaurant els campanars, elaborant censos, organitzant formacions o portant la tecnologia a les campanes perquè aquestes es puguin tocar també des del mòbil. Parlem amb Ruana sobre el treball de la confraria, el repte dels col·lectius campaners o el paper dels més joves, cada cop més interessats a pujar al campanar dels seus pobles.
Sabem quants campanars hi ha Catalunya i quants en tenen campaners?
De campanars a Catalunya hi ha aproximadament uns 2.200. Que tinguin campaners s’ha estimat que poden ser mig miler. Des de la Confraria, Xavier Pallars i Blai Ciurana estan fent un inventari per saber quantes campanes, campanars i campaners hi ha, quants d’ells tenen toc manual i quin és el seu estat. És una tasca molt laboriosa, especialment perquè molts pobles tenen campaners però no ho saben: hi ha el típic senyor o senyora que ha tocat tota la vida les campanes –“Jo només toco en bodes, comunions o enterraments”– però que no es consideren campaners.
En un recent estudi a la Garrotxa, Xavier Pallàs ha catalogat 66 tocs de campana diferents. Hi ha tants tocs de campana diferents?
Hi ha tants tocs de campana com pobles. Perquè antigament el toc de campana es creava al poble per informar al poble. Per exemple, el toc de sometent, que és el més comú a Catalunya, és diferent a cada lloc. Cada població es regia pel seu propi toc de campana, era el mitjà de comunicació de l’època.
Era així excepte en zones d’alta muntanya, com la Vall de Boí, on tenien tocs comunitaris que servien per comunicar-se d’un poble a un altre. Per exemple, quan a Barruera necessitaven farina, una llevadora o un metge, tenien un toc de campana que anava passant d’un poble a un altre fins a arribar a Pont de Suert; allà, quan el sentien, sabien d’on venia i a on havien d’anar, perquè era el mateix so per a tots. Els pobles petits de muntanya aïllats per la neu a l’hivern necessitaven un toc de campana que pogués córrer per tota la vall i avisar de qualsevol cosa.
Es pot parlar d’un toc tradicional català?
El toc festiu característic a Catalunya seria el bandeig, que consisteix a bandejar o brandar o posar a seure les campanes, que significa voltar-la 180 graus, deixar que se sostinguin a l’inrevés sense depassar mai la posició vertical, i d’un costat cap a un altre. En canvi, al País Valencià i a Espanya, les campanes les volten completament, giren 360 graus, i sempre en la mateixa direcció.
El toc manual de campanes va ser reconegut patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2022. Què ha suposat aquest reconeixement?
Des de la Confraria s’ha treballat molt per aconseguir aquest reconeixement. Ha sigut un impuls i una publicitat molt gran. Ha fet que molta gent, i especialment gent jove, com els campaners de Moià o els de Badalona, s’interessessin per les seves campanes, i per iniciativa pròpia han pujat als campanars a restaurar-los i a posar-los en marxa.
És suficient aquest reconeixement per recuperar i preservar la tradició? Quines són les principals dificultats i reptes?
El punt fonamental per a nosaltres és l’Església i les administracions –el Departament de Cultura, ajuntaments, etc.– es posessin d’acord i emprenguessin la restauració dels campanars i les campanes que es van perdre durant la guerra del 36. S’estima que un 80% de les campanes de Catalunya es van fer malbé o destruir per aprofitar-ne el metall. Després, sempre hi haurà algú que pujarà d’alt del campanar i s’encarregarà de fer-lo funcionar i de mantenir-lo.
I ara encara més. Perquè avui tota la canalla té nocions musicals i ha fet música a l’escola, i els joves veuen el campanar no com a un mitjà de comunicació –com ho és per mi i la gent més gran– sinó com un instrument musical. Crec que la funció de la meva generació –els qui ara tenim els quaranta i seixanta anys–, és fer de traspàs o de pont entre la generació anterior –que entenien els campanars com un mitjà de comunicació, religiós, civil i polític, i que es van encarregar de conservar-los– i els joves, deixant-los els campanars en ple funcionament perquè els puguin fer servir com a instrument musical.
Com a mitjà de comunicació, les campanes encara avui en dia poden tenir un paper més enllà d’anunciar les hores?
La gent encara associa les campanes sobretot a l’àmbit eclesiàstic (bateig, bodes, comunions i enterrament). Però les campanes tenien moltes altres funcions socials que són més desconegudes, com el repic d’obrir i tancar les muralles, el repic del mercat, etc. Des de la Confraria volem recuperar tots aquests tocs antics, molt civils, que facilitaven la vida comunitària. Han sortit iniciatives com la Vallfogona de Balaguer, on han organitzat un concurs per crear el Toc de vermut, una nova melodia que sonarà cada diumenge al migdia per convidar la població a una estona d’esbarjo.
El Parlament de Catalunya està tramitant la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial, que busca salvaguardar, protegir i reforçar les expressions vives, tradicions, festes, danses, jocs i gastronomia pròpies de Catalunya. Què n’espereu?
Hi ha hagut pobles que s’han trobat amb la situació que ha vingut una persona de fora, ha muntat una casa rural o un pis turístic al costat del campanar i després han interposat una denuncia perquè li molestaven el toc de les campanes. La llei serà una eina per blindar el so de les campanes, ens ha de donar força legal per poder defensar el toc manual.
També he de dir que, en la majoria de casos, aquesta denúncia ha provocat l’efecte contrari, com a Banyoles, on tot el poble es va bolcar en defensar el seu campanar i el seu patrimoni. A més, avui dia la tecnologia ens permet calcular i ajustar els decibels de les campanes i poder arribar a un acord.
A l’assemblea de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya d’abril vas ser elegit el nou president. Quins són els objectius que té la nova junta per aquesta legislatura?
Tenim sobretot tres objectius: augmentar el nombre de socis (ara tenim 159 socis actius), modernitzar la confraria, posar-la al dia tecnològicament i fer més divulgació al carrer.
Des de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, quins són els principals projectes i activitats que organitzeu?
Aquest cap de setmana (i fins al 14 de juny) s’instal·la a la Fatarella (Terra Alta) la carpa del circ Nilak, que faran un espectacle amb campanes. Hi participaran els Campaners de la Fatarella i laCompanyia Voël amb Jordi Serra, membre de la Confraria. Jo sempre dic que les campanes han sonat durant molt segles i ja han fet el seu servei, avui ja no les necessitem per comunicar una tempesta o una pesta. Avui podem baixar –metafòricament– les campanes del campanar perquè la gent les pugui conèixer i gaudir.
El 20 de juny celebrarem el VI Concurs de Campaners de les Borges Blanques, que convoquen l’Escola de Campaners i l’Ajuntament, una cita que busca promocionar i incentivar els campaners. Jo mateix hi vaig participar quan vaig començar en el món de les campanes. I uns dies després, del 24 al 30 de juny, participarem en el Congrés Mundial de Carilló a Mafra (Portugal).
Altres projectes que hem fet aquest any són el IV Simposi sobre Campanes, Campanars i Campaners al Monestir de les Avellanes (Noguera), i la XXXVIII Trobada de Campaners i campaneres a Os de Balaguer. Al maig, la Confraria va fer entrega d’una campana Denise, fosa expressament per a l’ocasió, a la Casa Macià/Vil·la Denise, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
També treballem en reformes i actualització de campanars i instal·lacions, recuperació del toc manual, participem en festivitats locals, fem recerca històrica i inventari de campanes, organitzem l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, etc.I estem en contacte amb diferents entitats de campaners d’Espanya, perquè la voluntat de la Confraria és estendre’ns i donar suport a altres confraries de la península.
Com vas arribar el món campaner i quina ha estat la teva trajectòria?
Tinc una trajectòria molt curta però alhora molt llarga. El meu besavi era campaner a la Fatarella, ell va ser qui va gaudir del campanar al cent per cent, perquè hi havia les quatre campanes. El meu avi també va ser campaner, i quan va morir només hi havia una campana, perquè en la guerra es van destruir les quatre campanes i ell va recuperar un cap de projectil i el va penjar dalt del campanar i va continuar fent les funcions de campaner. El meu pare va seguir pujant-hi esporàdicament. Jo i altres joves de la meva generació vam ser qui, fa uns setze anys, vam aconseguir retornar les quatre campanes al campanar i donar-los el mateix aspecte i la mateixa vida que tenia quan les tocava el meu besavi. I ara hi ha la nova generació de campaners: l’Adrià Basco, un noi de nou anys que estudia a l’Escola Municipal de Música de Fatarella, que puja a tocar les campanes a la seva manera, fent música.
Hem restaurat, hem implementat i modernitzat el campanar. L’hem posat al segle XXI. I ara tenim el projecte d’instal·lar una centraleta que ens permetrà ens permetrà enregistrar els tocs de campana, també les noves partitures que ha compost el mateix l’Adrià, i tocar-les des del mòbil. Això no vol dir que deixarem de pujar al campanar.
