1. Història de la sardana i la baula perduda
Pompili Massa i Pujol. Alpina Llibres
Sobre els orígens de la sardana hi ha molts mites i molta especulació: que si provenen dels grecs, els egipcis, els etruscs, els romans, els fenicis, els àrabs, els hebreus, els balcànics… Ara, Pompili Massa ha volgut fugir dels mites i analitzar les diferents teories per oferir –com apunta el subtítol de l’obra– “un origen raonat” de la nostra dansa més característica. L’escriptor, dansaire i col·laborador de molts esbarts, fa un recorregut històric per la decadència i ressorgiment de la dansa des de la derrota a la Guerra de la Successió fins a la consolidació de la sardana vuitcentista.
2. Representacions festives de l’alteritat a Catalunya
Daniel Vilarrúbias. Departament de Cultura
L’historiador i arxiver presenta arriba aquest Sant Jordi amb un doblet. El rimer és ‘L’entremès de l’Àliga a Catalunya’, l’estudi més complet fins al moment sobre àligues festives. I el segon és aquest títol, en què analitza entremesos festius catalans històrics basats en la figura de l’altre, del diferent, representada de manera genèrica en el moro –si bé en alguns moments “l’altre” ha estat el francès-, que de finals del segle XIV (i fins a inicis del segle XX) ha encarnat un dels ideals del malvat genèricament més explotats.
L’obra consta de dos volums. En el primer, es vinculen els diferents entremesos amb el fet històric que els va contextualitzar i que va proporcionar el relat damunt del qual s’ha de construir un discurs en aquell moment concret. Mentre que el segon és un recull d’imatges, de músiques històriques i de parlaments, alguns dels quals són inèdits.
3. Dones de pes. 18 vides de Gràcia
Ajuntament de Barcelona
Com a prèvia de Sant Jordi, el 19 d’abril La Violeta de Gràcia (19.30 hores) acull la presentació d’aquesta obra, elaborat de manera participativa per un grup de dones gracienques per recordar i reconèixer les trajectòries d’altres 18 dones del barri que van viure durant els segles XIX i XX. Són dones d’àmbits diversos: de la pedagogia, el món editorial, l’artístic o la medicina, que tenen en comú la vinculació amb Gràcia i que eren creadores i lluitadores i que en molts casos van quedar oblidades. El llibre forma part de la tasca que s’està fent al districte per la recuperació de la memòria de les dones, i actualment es porten a terme dues rutes per tal de divulgar les seves obres.
4. El cançoner de l’Escala
Ramon Manent. Ajuntament de l’Escala
Per encàrrec de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, durant l’any 1929 la folklorista Palmira Jaquetti va viatjar a l’Escala per entrevistar, sobretot, les dones de pescadors i pagesos i recollir les seves cançons tradicionals. Va recopilar unes dues-centes cançons. Ara tot aquell ric patrimoni musical l’ha recollit el musicòleg Ramon Manent, qui s’ha encarregat també de la transcripció de les lletres i les memòries dels manuscrits originals per fer-les entenedores a dia d’avui.
El cançoner de l’Escala inclou a més les cançons que van documentar pel matrimoni Antoni Gallardó i Roser Matheu (en una altra missió de recerca a Barcelona l’any 1926), que van tenir accés al repertori de Víctor Català que tenien Amèlia Albert i Dolors Paradís, germana i mare de l’escriptora. Promogut des del Museu de l’Anxova i de la Sal, el llibre –que inclou les partitures i imatges de l’època– és un testimoni de l’Escala dels anys vint del segle passat, on la música tenia un paper central en la vida de la gent.
5. Lleida. Festes i tradicions
Pau Plana. Editorial Efadós
El nou volum de la col·lecció ‘Catalunya Desapareguda’ proposa un viatge visual per les celebracions a la capital del Segrià entre 1860 –quan es munta un arc triomfal per a la visita d’Isabel II—i els anys setanta del segle XX. El llibre s’ha estructurat en tres apartats: el bloc central està dedicat a la Festa Major, i té també un primer capítol dedicat a les festes locals (Fanalets de Sant Jaume, Horta, festes de barri…) i un tercer sobre el calendari festiu. Amb algunes imatges desconegudes o poc difoses i alguna també inèdita, l’obra és un testimoni de com han evolucionat les festes, què i com celebrem. El dimecres 17 d’abril (19 h) es presentarà a La Casa dels Gegants de Lleida (Avinguda de Blondel, 64).
6. Un estel al cel de Vallfogona
Alba Llobet, Roser Miquel i Ignasi Blanch. Pagès Editors
El 2023 va ser l’Any del Rector de Vallfogona, i es va publicar aquest conte, que busca acostar als lectors més joves la figura de Francesc Vicent Garcia, l’estrafolari poeta i capellà del segle XVII. Un estel al cel de Vallfogona combina dues històries paral·leles: d’una banda, la de la Joana, una nena que va estiuejar a casa de la seva àvia a Vallfogona, i d’una altra, les rondalles que l’àvia li explica a la seva neta. Llegenda i anècdota conflueixen en una història que mostra el poder de les rondalles per “enllaçar generacions i d’explicar-nos fets i vivències universals”, segons les autores. Està il·lustrat per Ignasi Blanch, artista encarregat de dissenyar la imatge de la commemoració del 400 aniversari de la mort del Rector.
Aquesta setmana hi haurà diverses presentacions: dijous 18 d’abril (18:30h) a Casa Anita de Barcelona i diumenge (12h) a la Pl. del Bar de Vallfogona.
7. Un món de jocs
Oriol Comas. Sugaar Editorial
Oriol Comas, jugador incansable i fundador del festival DAU Barcelona, ofereix en aquest llibre un viatge a través dels jocs de taula més emblemàtics de la història. En total són 53 jocs, des del joc reial d’Ur, el senet egipci, el go originat a la Xina, considerats els més antics del món, fins a l’Uno i el Cluedo, passant pels escacs, l’Scrabble, el Monopoly o els jocs de mancala. El llibre, molt àgil i didàctic, i profusament il·lustrat, explica com es van originar i les regles per jugar-hi, i és també una reivindicació del joc com a fet cultural de primera magnitud.
8. 29 rondalles meravelloses de Mallorca
Caterina Valriu. Abadia de Montserrat
La mallorquina Caterina Valriu reagrupa i rescata de l’oblit un conjunt de rondalles meravelloses publicades el 1895 –més altres que quedaren inèdites– d’una col·lecció que es va recollir per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana. El treball, que va guanyar el premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de l’any passat, ofereix la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses, el context en el qual foren recopilades i fa un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. El lector hi trobarà encantaments i meravelles, dones valentes, gegants i dracs, herois enginyosos i agressors malèfics i cases de por, tot un ric imaginari d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies i on conflueixen elements cristians i pagans.
