La torre del cim de Sant Pere Màrtir a Collserola, i la d’en Nadal de Vilassar de Mar, el castell de Carrícola a la Vall d’Albaida de València o el santuari de Sant Salvador de Felanitx de Mallorca són algunes de les més de 150 fortificacions que tornaran a encendre’s amb foc i pólvora el dissabte 13, recuperant per un dia la seva antiga i primordial funció de comunicació i d’alerta. Es tracta d’una nova edició de L’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans, una iniciativa té el doble objectiu de reivindicar aquests elements patrimonials, sovint poc reconeguts i mal preservats, i també recordar els milers de persones que perden la vida al mar intentant arribar a les costes d’Europa.
A la iniciativa participen torres, castells, esglésies, campanars, monestirs i talaies d’una punta Mediterrani. Als territoris de Catalunya, País Valencià i la Franja (Aragó), l’acte està coordinat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) per tercer any consecutiu. Si l’any 2022 es van participar 9 torres, l’any passat 33, enguany s’encendran una cinquantena de talaies i torres de quaranta poblacions.
Però l’epicentre de l’Encesa tornarà a estar a les Balears, amb 83 punts confirmats, ja que aquí és on va néixer la iniciativa l’any 2016, impulsada per un grup de professores i professors de l’Institut d’Educació Secundària IES Marratxí. Es podran veure encesos per bengales de fum i de pòlvora edificis emblemàtics com castell de Bellver, el Museu Marítim de Mallorca o el poblat talaiòtic de s’Illot. A més d’aquestes, se sumaran les torres de Murcia, Andalusia, Itàlia i les costes del Nord d’Àfrica.
L’acte tindrà lloc de forma simultània el dissabte 13 de gener, i recrearà la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí d’arribada. Es faran dues enceses: la primera a les 13h i la segona a les 18.30 h; abans es llegirà el manifest que ha fet l’escriptor Josep Vallverdú i Aixalà, en l’any de commemoració del seu centenari des del govern de la Generalitat de Catalunya, i acabarà, en alguns casos, amb la cantata Viatge a Ítaca de Lluís Llach.
Origen del projecte
L’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans neix l’any 2016 com una iniciativa d’un grup de professors d’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX (després s’hi van afegir el Consell de Mallorca, Amnistia Internacional i el Fons Mallorquí de Solidaritat), que van realitzar una acció per tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals (de fum i de foc) que fou utilitzat des del s. XVII. En el temps que van recórrer les torres van comprovar que moltes d’elles es trobaven en estat crític i van afegir com a objectiu de la seva acció la sensibilització envers la conservació d’aquest valuós patrimoni.
Des de l’Institut Ramon Muntaner expliquen que en el conjunt dels territoris de parla catalana “trobem centenars de torres de guaita que formen part avui del patrimoni històric. La seva conservació és molt desigual: algunes han estat estudiades i s’han convertit en un atractiu turístic, unes poques han estat restaurades, però la immensa majoria encara resten han de treure a la llum, mitjançant la investigació històrica, les mil històries que guarden”.
