Des de 1592 la població de la Campagna italiana Torre del Greco, a pocs quilòmetres de Nàpols, celebra la festa dels “Quattro Altari” en el marc dels actes del Corpus Domini. Una celebració consistent en aixecar quatre enormes pintures (altari) amb representacions sacres en diferents punts de la població.
Feia setze anys, però que aquesta pràctica s’havia deixat de fer i enguany de la mà del nou alcalde, Luigi Mennella i el programador cultural Gigi de Luca s’ha recuperat amb la intenció d’intensificar el potencial turístic de la zona convinant-lo amb la tradició religiosa.
Com a fet destacable d’enguany, els “Quattro altari” celebrats des 19 al 21 de juliol ha comptat amb la presència d’una delegació catalana, els Catifaires de Gràcia que han construït un Ou com Balla, al mig del parc de la Vila Comunalle. Ha estat una oportunitat única per donar a conèixer aquesta pràctica tradicional barcelonina, i que ha creat una gran admiració fins al punt d’haver d’augmentar les hores de funcionament de l’Ou.
Bona part dels centenars d’espectadors que han gaudit de l’espectacle s’han interessat per la tècnica i intentar esbrinar quina era la “trampa” que permetia la suspensió de l’ou. Entre els espectadors una bona part la formaven joves adolescents que contemplaven i immortalitzaven el mateix en vídeo.
Paral·lelament a la construcció de la Font, la delegació gracienca va participar en una taula rodona sota el títol de “La festa: del Corpus al Riscatto” amb la participació del delegat arxibisbat, sociòlegs, antropòlegs i crítics teatrals. A la taula rodona es va exposar els orígens de l’Ou, amb la teoria no comprovada que agermanaria Catalunya i Nàpols a través del rei Alfons el Magnànim i les dades contrastades i documentades dels primers ous realitzats el 1628 a la catedral de Barcelona ,i com des de fa uns anys , amb el suport de l’ICUB s’ha popularitzat l’Ou entre les entitats laiques, arribant a més de 20 enguany.
Però no només els “Quattro altari el conformaven les enormes teles , enguany amb un denominador comú, la pau i la guerra a Gaza. La festa compta també amb la part efímera, en forma de catifes de flors o “tapetti”. El jove artista Antonio Caso i els catifaires varen tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències pel que fa a les catifes.
En tots dos models es fa servir la fusta, si bé a Catalunya són encenalls, Caso fa servir serradures que tamisa per guixos i les tinta. A diferència de les catalanes, que són obres col·lectives i on qualsevol pot intervenir, en el cas de Torre del Greco és obra única de l’artista, la qual cosa suposa un treball d’elaboració de tot un mes i on no hi ha cap mena de ritual concret per desfer-la. Aspectes aquests que van cridar l’atenció del catifaire italià.
Aquests intercanvis de cultura popular entre àrees distants són importants per l’intercanvi d’experiències i donar a conèixer activitats que, per ser molt habituals entre nosaltres, són una descoberta terres enllà. És ben segur que l’activitat desenvolupada pels Catifaires de Gràcia aquesta darrera setmana serà un punt d’inflexió i d’apropament entre els diferents col·lectius de cultura popular entre diferents països. L’expectació creada al voltant de l’Ou i l’atenció amb la qual es va seguir la taula rodona són prova evident d’aquest apropament de la interculturalitat.
