En aquest volum sobre el XII Simposi Casteller de Catalunya, celebrat a Valls el 26 d’octubre de 2024 en el context de la Fira de Santa Úrsula, s’hi recullen les diverses intervencions, que són de fet una aportació valuosa al corpus de literatura castellera. El corpus de contingut que va generar aquest simposi va més enllà de la tècnica i la història per centrar-se en les persones: com les colles cuiden el seu grup, com es promou la salut física i mental, com es construeix comunitat. Al llibre hi trobareu tres blocs:
Estructurat en tres blocs
Conferència inaugural: “La química dels castells”: presenta una mirada més reflexiva dels fenòmens que rodegen el món casteller, les seves motivacions, i les dinàmiques internes i col·lectives. És l’entrada al llibre, que prepara per als debats més específics que vindran.
Primera taula rodona: “Mens sana in corpore sano”: centrada en la salut integral del casteller. Així, s’aborden temes com la preparació física, l’estat mental, l’alimentació abans i durant l’actuació, i també la prevenció de lesions i la cura del cos per poder afrontar castells exigents. Es tracta de mirar no només el resultat de la performance castellera, sinó el benestar de les persones que la fan possible.
Segona taula rodona: “Estratègies prepandèmia i postpandèmia per activar les àrees socials”: aquest apartat explora com les colles i el món casteller en general han anat adaptant-se, tant abans com després de la pandèmia, per mantenir i reforçar les seves àrees socials: la implicació interna, la fidelització dels membres, el reclutament de noves persones, la cohesió del grup. També es posa en comparativa amb altres col·lectius amateurs amb objectius i dificultats similars.
Un dels punts forts del llibre és que no es limita a la salut física o només a l’aspecte tècnic de fer castells, sinó que incorpora l’alimentació, la preparació mental i la cura del cos com un conjunt de qüestions interrelacionades. Això aporta un valor afegit per les colles que volen cuidar les persones que en formen part, i no només els resultats. I no només exposa quines pràctiques cal fer, sinó que convida a pensar quines estratègies socials són necessàries per mantenir vives les colles, especialment després d’un període (la pandèmia) que ha desafiat molt les activitats col·lectives. Això inclou fidelització, altres maneres de participar, inclusió de noves persones, etc. I com és habitual en els simposis castellers, hi ha diverses colles, experts i perspectives implicades. Això fa que no sigui un text monolític, sinó plural, amb experiències pràctiques i reflexions més teòriques.
