El 29 de novembre del 2022, les Festes de l’Os dels Pirineus van ser incloses per la UNESCO a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Aquesta candidatura va ser presentada per Andorra, amb les Festes de l’Ossa d’Encamp i d’Ordino —incloses en l’Inventari general del Patrimoni cultural d’Andorra com a bé immaterial—, i França, amb les tres Festes de l’Os de l’Alt Vallespir —Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans. En el cas del país dels Pirineus, l’Ossa d’Ordino ha arribat als nostres dies com una farsa burlesca, que de fet, és l’única representació que es fa fora del calendari de Carnaval. Es tracta d’una representació popular de teatre i dansa entorn la cacera d’una ossa que es fa a la parròquia d’Ordino durant la primera setmana de desembre. En aquestes festes fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l’animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulgues en què aquests es veuen immersos.
El periodista i professor Albert Roig, nascut a Vilanova i la Geltrú, però establert a Andorra, ha volgut radiografiar a fons aquesta tradició en un llibre: L’Ossa d’Ordino. Una tradició ancestral dels Pirineus (Edicions Sidillà), en què convida el lector a viatjar la festa de l’Ossa d’Ordino, la seva simbologia, el caràcter de festa ancestral, la seva identitat, la participació i els vincles amb la comunitat, fins a arribar al moment actual. I ho fa des de l’experiència personal, perquè Roig és també un defensor de les tradicions que ha dedicat bona part de
la seva vida a organitzar i revitalitzar les festes i rituals d’Andorra.
Al pròleg del llibre, que signa en Xavier Llovera Massana, ja es fa un advertiment: “Aquest llibre, amb una base científica i enriquit per les vivències personals, ens convida a explorar la rica tapestry de les tradicions vives que conformen la nostra identitat. D’entrada ens ha de quedar clar que el concepte d’os o d’ossa és el tractament d’un animal que és mític des de fa alguns mil·lennis. L’ossa ja apareix pintada en coves del paleolític, però ja en època històrica i en el nostre continent, sobretot a partir de l’època antiga, l’ossa apareix com un animal a part, objecte de veneració, de creences, de superstició i tradicions”.
“Amb un enfocament antropològic i amb un estil que combina la profunditat d’una anàlisi acadèmica amb una comunicació accessible i gairebé periodística, Roig ens convida a descobrir un dels rituals més antics del nostre país. En definitiva, aquest llibre no només és una celebració de l’Ossa d’Ordino, sinó una invitació a reconèixer el valor de les tradicions que ens desafien, així com els que afrontem per assegurar-ne la continuïtat”, conclou el pròleg.
