Al Delta de l’Ebre, les barraques fetes de fusta, fang i fibres vegetals i sostre de palla són un element identitari del seu paisatge natural i cultural. A mitjans del segle passat hi havia localitzades més de dues mil, però avui de totes elles només queden poc menys d’una seixantena. L’inventari l’han fet l’Associació Sediments i el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de les Terres de l’Ebre, i forma part d’un projecte Barraques 2100, que vol recuperar aquests elements i edificar noves construccions combinant tècniques ancestrals amb els coneixements i tecnologies actuals. L’objectiu és arribar a les 2100 barraques al conjunt del delta de l’Ebre en l’any 2100. En el context actual de crisi climàtica i d’habitatge, els seus promotors reivindiquen les barraques com una solució de futur.
L’inventari ha identificat en concret 56 barraques, la majoria d’elles localitzades als municipis d’Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja; fan la funció de maset o de magatzem, associades a usos agrícoles, però alguna també funciona com a allotjament turístic. La barraca més gran fa 173 m2 i la més petita és de només 10,85 m2. L’origen d’aquests contruccions al Delta es remunta als segles XIII i XIV, i van proliferar sobretot amb l’esclafit del conreu de l’arròs, impulsat per la construcció del canal de la Dreta de l’Ebre, primer, i després de l’Esquerra. Servien d’allotjament als pescadors, treballadors de les salines, soldats, jornalers, caçadors i pastors, i ells mateixos les feien amb els materials que trobaven a l’entorn. Tot i així, la majoria de les construccions identificades es va aixecar en les dues dècades entre 1990 i 2010, els investigadors creuen que l’ús, abans d’aquesta època, de fusta poc resistent i de materials biodegradables van afavorir la seva descomposició i van acabar descomponent-se sense deixar vestigis.
L’antropòleg i periodista Josep Juan Segarra, de l’Associació Sediments, explica que el projecte Barraques 2100 té diversos fronts. El punt de partida va ser aquest inventari de les barraques existents, però després, l’arqueòleg Antonio Luis Crespo i la restauradora Ana Serrano van fer una recerca arqueològica en plànols antics i van identificar més de cent barraques desaparegudes, explica. Per això plantegen “una proposta d’intervenció arqueològica en aquestes zones on hi havia barraques històriques, i si es trobessin els fonaments, poder recuperar-ne alguna”.
2100 barraques l’any 2100
Tradicionalment, les barraques estan fetes amb materials de Km 0, el borró, la canya, la fusta o el fang, que tenen gran una gran capacitat d’aïllament tèrmic. Però l’estudi tèrmic que van portar a terme els investigadors va evidenciar que les construccions no complien amb els estàndards actuals –de fet, algunes tenen instal·lat un sistema d’aire condicionat– i que era necessari introduir canvis per adaptar-se al canvi climàtic i garantir el confort tèrmic.
La principal proposta consisteix en substituir els actuals murs de la barraca, que són només una fina capa de canyes folrada de fang i palla, per uns altres més gruixuts i d’adob, tal com es va fer quan es va restaurar la barraca del Palmar a l’Albufera de València, el 2023, explica Josep Juan Segarra. “Això per al Delta de l’Ebre és innovador, i es podria combinar amb altres tècniques més modernes, com el mur trombe, que proporciona un rendiment tèrmic molt millor”.
Basant-se en aquestes propostes, els arquitectes del projecte han dissenyat una “barraca innovadora”, que incorpora a més plaques fotovoltaiques per fer-la autosuficient energèticament i que és “una manera de projectar les barraques cap al futur”. De moment, la barraca innovadora és només un projecte sobre paper, a l’espera d’aconseguir el suport “d’algú, particular o institució pública, que ho vulgui tirar endavant”. Sí han fet models més petits, com una barraca per a l’Escola Agrària a Amposta, una caseta d’eines a Poble Nou del Delta o models portàtils, muntats sobre palets, per a esdeveniments específics, com la festa Orígens de la Ràpita.
Pel representant de Sediments, les principals dificultats per portar a terme el projecte són les restriccions urbanístiques de la zona del Delta, especialment l’actual Llei d’Urbanisme de 2002, que va prohibir noves construccions per a habitatges en sòl no urbanitzable. “La intenció és protegir el paisatge, el medi. I això està bé. Però tractant-se de construccions tradicionals, de proximitat, potser podrien tenir algun tipus de tracte especial cap a les barraques”. La segona dificultat té a veure amb el preu: una barraca entre 40-50 metres quadrats pot costar uns 20.000 euros, mentre que la barraca innovadora està pressupostada en 150.000 euros.
Transmissió del coneixement
El declivi de les barraques del Delta ha anat acompanyat amb la desaparició del coneixement. Des de l’associació Sediments promouen tallers i jornades per evitar que tots aquests sabers tradicionals caiguessin en l’oblit, i fins i tot han publicat un seguit de recursos a Youtube sobre diverses tècniques, com, per exemple, el nus per lligar l’herba de la coberta. Per Josep Juan, no ha estat fàcil trobar persones que els volguessin ensenyar aquestes tècniques, perquè “són poques les persones que les coneixen, i els que hi ha s’hi dediquen professionalment, tenen negocis i no sempre estan disposats a compartir el seu coneixement”.
L’estudi Barraques 2100 es va presentar en format llibre l’any passat però aquest 2025 continua la gira de presentacions. Les pròximes seran el 4 d’abril a Amposta (Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó) i el 15 d’abril a Barcelona (La Capell).
