L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS) va comparèixer ahir a la tarda a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per fixar posició sobre el Projecte de Llei del Patrimoni Cultural Immaterial. Per centrar el contingut de la intervenció, els representants de l’ENS—Núria Escudé, Jordi Carapuig i Rosa Maria Provencio— van insistir en els dos principis entorn els quals consideren que ha de pivotar la nova llei: adequació a les directrius de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (2003), segons la qual les comunitats practicants han de definir i liderar l’execució de les polítiques; i en conseqüència, reconeixement que les entitats són un actor estratègic per garantir la preservació i recreació del PCI. En aquest sentit, l’ENS va demanar que, d’acord amb la moció aprovada pel Parlament el març del 2024, l’associacionisme cultural i el patrimoni cultural immaterial siguin regulats en una mateixa llei.
Des de la confederació cultural també es va reclamar que els mecanismes per declarar una manifestació cultural com a Bé Cultural Immaterial d’Interès Nacional (BCIIN) o Bé Cultural Immaterial d’Interès Local (BCIIL) siguin aprovats en un reglament a part, i en canvi, la llei incorpori línies d’actuació concretes i de caràcter universal que beneficiïn el conjunt de manifestacions de PCI.
Algunes de les mesures proposades per l’ENS són reconèixer les federacions nacionals de cultura popular com a entitats estratègiques en l’aplicació de la llei; fomentar els inventaris temàtics i geogràfics; crear una Beca d’Estudi associat a un grup de recerca universitari; permetre el mecenatge cultural a entitats que treballin per la salvaguarda del patrimoni immaterial; redefinir els organismes i projectes del Departament de Cultura que no s’ajusten a la filosofia i nomenclatura del PCI; fomentar la propietat associativa per així lluitar contra la precarietat de les entitats; impulsar un pla de foment de les Cases de la Festa, com a espais de salvaguarda i promoció d’un àmbit del PCI; simplificar els requisits exigits per l’organització d’actes i la gestió associativa; o bé reservar una plaça del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català a un membre del Consell de l’Associacionisme Cultural.
Més enllà de les accions concretes, l’ENS va instar les formacions parlamentàries a reflectir la importància que té l’associacionisme cultural en l’execució de les lleis aprovades i en el redactat d’aquelles que es troben en fase de tramitació: Llei de Foment de l’Associacionisme, Llei de Drets Culturals, Llei del Patrimoni Cultural i Llei del Mecenatge Cultural.
La confederació va expressar que “veiem amb estupefacció que, en la configuració de la nova arquitectura jurídica que s’està engegant, es té en consideració la importància de les indústries, dels equipaments nacionals, i de les administracions, però no pas de les associacions. La cultura es concep com a entreteniment, forma oci o servei públic, però mai com una forma d’expressió popular i d’inclusió social, feta per la gent i per a la gent. Si la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial també s’impregna d’aquest paternalisme, està condemnada al fracàs”.
Acabada la compareixença de l’ENS, van fixar posició sobre la llei representants de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la Colla de Gegants Frida de Tarragona, la Plataforma #CrememBarcelona i la Plataforma de Festes Majors de Barcelona.
